jueves, 7 de junio de 2012


COM ES DONA L’APRENENTATGE EN ELS DOCENTS? I EN ELS ALUMNES?

Que complicat és veure el procés i que fàcil es mirar enrere i veure tot el recorregut. Penso que quan no notem gaire el procés  és una molt bona senyal, això significa que es dona de forma natural, notem canvis, però canvis que es donen d’una manera escalonada, que no suposen un sobre esforç desorbitat. Quan si notem aquest atabalament es quan no estem realitzant un aprenentatge significatiu, quan no ens donen temps a assimilar, a pair el bombardeig de informació per memoritzar...això és aprendre?NO!. Mitjançant les múltiples investigacions que han realitzat teòrics de l’educació com Piaget, Vigotsky, Decroli, Montesori etc. Podem sabre que per que es doni un aprenentatge de qualitat, per poder assimilar els conceptes de tal forma que quedin emmagatzemats a la nostra caixeta per utilitzar-los en el moment que ens calgui s’ha de donar un procés molt més enriquidor que la memorització, un procés en el qual el subjecte té les ferramentes necessàries per aprendre (motivació, materials...) així com temps per entendre, assimilar i interioritzar o acomodar.

Tant petits com grans tenim el mateix procés, lògicament cadascú al seu nivell i amb conceptes, motivacions i materials diferents per fer-ho. Per poder reutilitzar l’aprenentatge en qüestió seguim el mateix procés mental i malgrat es molt frustrant moltes vegades no és predica amb l’exemple, en moltes assignatures no aprenem de forma significativa, memoritzem! I malgrat penso que memoritzar està força bé per exercitar la ment no ho és per adquirir aprenentatges que haurem d’utilitzar durant tota la nostra vida professional. 

Com a mestres ens reciclarem, investigarem i donarem cabuda a l’error però sempre reflexionant i avaluant totes les nostres tasques, totes les nostres accions, processos actitudinals, maneres de fer que moltes vegades ens encasellen i condicionen...vet aquí la necessitat de reciclar-se, d’investigar, de proposar canvis si calen, de fer propostes per millorar, per anar creixent professionalment, per realitzar bones tasques per ser crític i no parar de innovar i reflexionar sobre la nostra tasca docent.

Sempre he pensat que el cervell és l’òrgan més complexa, no l’hem de deixar atrofiat com quan ens neguem a fer esport i ens decantem per el sedentarisme,avui impera el sedentarisme físic i mental i hem de lluitar per mantenir-lo actiu, per promoure l’activitat mental que farà créixer i evolucionar, tant a nosaltres com a els infants, d’una forma més productiva i sana.

“El fet mateix de l’educació condiciona i limita la llibertat perquè l’educació no és res més que una reacció contra l’esclavitud dels capricis, un esforç en nosaltres per tal de convertir els actes de l’instint en actes de reflexió, l’espontaneïtat inconscient en moviment conscient, l’impuls cec en acte de raó. La llibertat és una conquesta a què l’home arriba per mitjà de l’educació i la cultura. Això és el que s’ha de comprendre.”

Textos pedagògics/Rosa Sensat/Vers l’escola nova/Eumo Editorial/Desembre 1996.  




jueves, 31 de mayo de 2012


REFLEXIÓ SOBRE ELS PROJECTES DE MILLORA DE LES COMPANYES

Avanç de començar amb algunes de les reflexions voldria esmentar que com han comentat altres companyes el fet de que certs blocs siguin privats (ho respecto) dificulta la tasca reflexiva ja que no es poden observar tots els projectes, també és una dificultat el fet de que no apareguin imatges dels projectes, es obvi que els nens no poden aparèixer però el material si i això facilitaria el fet de visualitzar i conèixer el projecte. Per altra banda felicitar a tots els companys del Itinerari A per la gran feina que estan realitzant i per aquesta gran vocació que ens mou a crear per veure el somriure i el progrés dels infants! Enhorabona a tots/es!

PROJECTE DE MILLORA DE L’ESCOLETA HUIALFÀS


El projecte que estan realitzant  tan na Maria Josep com les seves companyes em sembla molt complet, per el que conten estan fent una enfeinada i això es digne d’admirar. Fer tants de racons (si es fan bé) comporta una dedicació tant per la recollida de materials com per l’organització molt gran i segur que aquesta dedicació veurà els seus fruïts. Però no me queda clar el fet de que no saben com s’organitzaran els racons, potser no s’han realitzat les suficients hipòtesis prèvies per tenir una previsió o unes expectatives de com s’organitzaran els grups o del que pot succeir i això es un handicap negatiu. Crec que darrera de tanta dedicació i elaboració ha d’haver una base on apart de els objectius, fonamentació teòrica i justificació hem de saber com i quan podríem utilitzar aquests espais i accions que es podrien donar en els mateixos, hipòtesis.

En línies generals em sembla un projecte molt bo, ja que si els racons i els materials que trobem en ells estan adaptats al nivell evolutiu dels infants i afavoreixen un tipus de joc tan imprescindible per el seu desenvolupament cognitiu com el joc simbòlic es genial i segur que les educadores del centre estaran molt contentes i agraïdes. Sempre he pensat que l’ambient, la cura a l’hora de decorar els espais es fonamental per que els nens es sentin be en un ambient acollidor i especial per a ells.  

PROJECTE MUSSOL


Es tracta d’elaborar un catàleg sobre els espais i els materials de joc que tenen a l’escola. Em sembla molt bona idea el fet se tenir-ho tot enregistrat per tal de ser conscients de les joguines que tenen a l’escola, eliminar les estereotipades, més funcionals o de materials poc naturals com és el plàstic. Però lo que no entenc com mitjançant un nou catàleg canviaran un nou ventall de materials, es adir, l’idea principal és molt bona, ja que implica una reflexió de lo que hi ha, a on volen arribar i perquè, però la posada en pràctica? Com es sap si es durà a terme el projecte? Com se podrà avaluar el procés i el final si es mot veure el canvi material?

Malgrat totes les qüestions que he plantejat em sembla una idea magnífica, ja que si sabem que els espais i el joc són una eina fonamental del aprenentatge, també hem de sabre escollir amb cura els materials de joc, que siguin de materials naturals, gens estereotipats i a ser possible multi funcionals.

JOGUINES AMB MATERIAL DE RECICLATGE


Aquest projecte realitzat per l’Erika i l’Estefi  és un dels que més m’ha agradat sense dubtes. Al meu parer han realitzat un projecte molt elaborat nivell teòric, ja que han estructurat molt bé les passes a seguir, han marcat uns objectius molt clars i coherents, han cercat a documents com el PEC o el ROC assegurant-se de que era una necessitat del centre i que suposaria un afavoriment per l’estimulació sensorial i cognitiu dels  infants, que així conscienciaven a famílies i escola de la necessitat de reciclar i reutilitzar materials per convertir-los en joguines estimulants.

Crec que han tingut molta cura a l’hora de realitzar-les per tal d’adaptar-les a cada etapa evolutiva i que malgrat també estaria molt bé que els infants poguessin experimentar amb els materials encara no convertits, elles (o les mestres) tenien una idea més focalitzada del que volien i per això només es varen centrar en joguines, cosa que no em sembla malament ja que ho han plantejat de forma molt positiva per els infants i el centre.

També he de destacar que l’avaluació realitzada del projecte sembla que l’han fet de forma acurada, amb el recull de informació que recollien mitjançant les graelles, notes de camp i imatges...han utilitzat molts de recursos per tar de donar-li sentit i funcionalitat al projecte, me sembla que han realitzat molt bona tasca educativa i no entenc perquè no ha tingut el èxit que elles esperaven...tan de bo ho poguessin contar en futures entrades al blog o a classe, llàstima que tan sols ens quedin dos més.

Voldria felicitar-les per posar fotos al blog, ja que ajuda moltíssim a fer-nos una idea més acurada d’allò que ha succeït al centre.
REFLEXIONS DE LO APRÉS


El pla de millora és l’eina que utilitzem per poder realitzar una tasca educativa de major qualitat. Per a mi innovar és mirar cap el futur i això també ho implica una millora, per tant van íntimament lligats. Realitzar un projecte de millora no significa realitzar un projecte innovador en línies generals, però si suposarà una innovació en el centre o centres on s’apliqui... i si innovar implica canvi, el projecte de millora suposarà un canvi (petit o gran) en la planificació i per tant en els objectius de la millora en qüestió.  Aquesta planificació i organització de les petjades a seguir implicaran una revisió, reflexió i avaluació que és donarà durant el transcurs de tot el projecte, així com quan es finalitzi per tal anar comprovant i modificant si es necessari  el contingut o realització del mateix. L’avaluació final ens ajudarà ha fer una valoració dels objectius aconseguits, de la realització, materials emprats, temps, organització temporal  etc. també ens ajudarà per realitzacions de projectes futurs.

Una bona practica no implica canvi ni innovació, simplement es tracta d’una acció educativa de qualitat, no té perquè ser una acció nova ni complexa, es pot tractar d’una rutina ben realitzada com d’una activitat motivadora per als infants. La bona pràctica ho és perquè té una coherència una funcionalitat educativa que és du a terme amb èxit.

He relacionat la bona pràctica amb l’avaluació perquè malgrat, per exemple,  una acció tan quotidiana com una rutina no necessita un seguiment teòric  o de documentació tan fil parranda com altres pràctiques educatives, crec que totes les accions que se realitzen en un centre necessiten una reflexió i valoració de la seva  intenció,realització i finalitat, per tal de ser conscients dels seus punts forts i febles , per tal de donar la millor resposta a les necessitats dels infants.

És bàsic i necessari que totes les accions educatives que realitzem tinguin una coherència, una cohesió en relació a la tasca a realitzar i  una adequació per tal d’assegurar l’èxit i la seva bona funcionalitat.

martes, 29 de mayo de 2012


REVISIÓ DEL CONTRATE D’APRENENTATGE

Després de reflexionar sobre els diferents aspectes que he anant adquirint durant els anys de formació que porto, he arribat a la conclusió que el meu coneixement ha crescut significativament i això m’ha ajudat a tenir una capacitat  més crítica a l’hora d’opinar sobre metodologies, creences , tècniques, materials i recursos educatius en general.
 Malgrat tot el procés i progrés que se que he fet moltes vegades crec , com deia Sòcrates, que no se res. Me fixo amb la feina de companyes, llegeixo articles o capítols de llibres, estudio i faig recerca segons l’assignatura que estiguem cursant etc. i veig el ventall tan ampli d’estudi, reflexió o investigació del que disposem els docents i sento que mai serà suficient, com quan tens un fill, la dedicació i responsabilitat de que creixi sà serà per vida.
Del que més satisfeta em sento és de el progrés que he fet amb les noves tecnologies, encara me queda molt per aprendre, però quan vaig començar la carrera... només sabia utilitzar el word!. No concebia la introducció de les noves tecnologies a les aules, com a recurs educatiu. Ara ho entenc i per tant m’agrada, sempre he pensat que la ignorància no ens deixa actuar i potser  pecava (i peco moltes vegades) d’ignorant , però també penso que la voluntat té més força que l’intel·ligència.
Estic molt contenta de l’aprenentatge que he obtingut amb aquesta assignatura, ja que el tenir que fer feina al blog i reflexionar sobre practiques que havia fet fa cinc anys, pensar com havia evolucionat, fer recerca de projectes i pràctiques educatives etc. ha suposat en molts moments un repte gratificant per a mi. He descobert que no tinc por ni em preocupen aspectes del dia a dia a l’aula com les famílies, la relació amb els infants, la comunicació, la utilització d’estratègies per afavorir aprenentatges, modificar conductes, comunicar-me, organitzar activitats, materials,fer adaptacions...però si me dona por fer grans programacions, a llarg termini, me dona por no sabre detectar el moment adequat per  portar a terme certes activitats i que puguem treballar amb elles competències que han d’adquirir i que apareixen al currículum. Se que serè capaç de fer-ho...però moltes vegades tinc por de no fer-ho prou bé, de no ser innovadora o de no motivar-los lo suficient. Durant el temps que he treballat mai m’ha passat sempre he estat motivada i he pogut veure als nens gaudir i progressar... però estar sempre al 100% i sabre que fer i com fer-ho a cada moment és un aspecte de la professió que m’espanta moltes vegades.


lunes, 28 de mayo de 2012

RECERCA DELS PLANS DE MILLORA

Per poder fer un anàlisis d’algun pla de millora educativa, havia de començar una recerca internauta que fos crítica i acurada per tal de trobar material suficient per poder sabre totes les passes que reuneixen els projectes ben fets i coherents amb el que volen millorar.

La recerca va ser molt complicada i llarga, ja que no trobava el material que em calia per fer-me una idea de que comportava un projecte de millora com a tal, així com per poder realitzar el posterior anàlisis del mateix.

Aquestos projectes haurien de seguir una estructura lògica que doni resposta a qüestions com:
  • Què volem millorar i per què? Objectius.
  • Fonamentació teòrica.
  • Com ho farem?
  • De quins mitjans disposem?
  • Metodologia
  • Temporització
  • Avaluació
Desprès d’hores de recerca vaig trobar els següents plans:


Plans de Millora vs. Bones Pràctiques (TREBALL GRUPAL ITINERARI B)

Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B.