TÍTOL PERSONAL
Aspectes fonamentals per poder complir la complexa globalitat que forma l’educació infantil.
RESUM
Dins l’educació infantil ens podem trobar diferents teories o consideracions que fan que l’etapa adquireixi una importància o una altra depenent de la visió que es tingui de l’educació infantil i de la importància que se li atorgui als diferents aspectes que la caracteritzen:
1. La primera considera l’etapa clau per el desenvolupament dels infants, per el seu èxit en etapes escolars posteriors i per el desenvolupament social i econòmic del país.
2. La segona es la que té una imatge bondadosa e innocent del infant,on el desenvolupament més afectiu se realitza mitjançant el joc i el treball creatiu.
3. La tercera té la consideració d’una infància interpretada a priori, per lo que és capaç o no de fer. La psicologia evolutiva, la biologia, el plantejament constructivista de Piaget amb la teoria dels estadis, o les zones de desenvolupament de Vigotsky.
Independentment de les consideracions que podem trobar dintre de l’educació infantil, hi ha sis escenaris sobre els quals es concreta l’acció educativa:
1. La conceptualització del ser i del fer dels infants com element bàsic del projecte educatiu.
Dalhlberg, Moss i Pence (2005,p. 76) en la idea de múltiples infancias construidas a partir de lo que los niños son y deben ser, y de las interpretaciones que hacemos de dicha idea.
Aquest fragment ens pot donar a entendre com es construeix la imatge d’infant i el paper que hi juga la persona adulta en aquest desenvolupament. Igual que no hi ha infants igual, ni docents, ens trobem amb multitud de institucions educatives totes diferents entre elles, ja que lo que es troba dintre d’elles també ho és.
2. La vida quotidiana com activitat que dona sentit al treball de l’escola.
En ella es dona la creació d’un ambient on els nens es poden manifestar, poden ser escoltats i satisfer tot allò que poden percebre com necessari, la creació de un entramat complexa de relacions que connecten persones, entorns i activitats entre sí, i que obri nombroses oportunitats a els nens per poder ser els protagonistes de la seva pròpia vida.
3. Els projectes de treball com a via de d’integració dels elements participants en l’educació.
És tracta de pensar en projectes i organitzar el dia a dia en el aula en torn als infants, facilitant la comprensió dels fenòmens que són investigats per els infants. Amb els projectes s’ajuda a el infant a que pugui explorar i experimentar en funció dels seus propis interessos. A la que Dewey denominaba “la reconstrucción de la experiéncia”.
4. Els espais, els temps y els materials com una oportunitat d’innovació i canvi.
L’organització espaial fomentarà que es donin unes o altres experiències en l’aula, hem de pensar en un espai que doni resposta a les necessitats dels infants i dels adults que els acompanyem en el seu desenvolupament. Haurem de organitzar aquest material de manera que propici múltiples relacions i situacions d’aprenentatge a la vegada que ajudi a l’adquisició d’autonomia. Els objectes que ens envolten i els materials que puguem posar a disposició dels infants seran imprescindibles en la creació del ambient.
L’horari del dia dia és estructurat per el mestre, però sempre en un temps que ofereixi als nens un marc estable i facilitador per la interiorització dels ritmes, satisfent les seves necessitats, aportant seguritat i estabilitat.
5. L’educació infantil com un espai de trobada entre la família i l’escola.
Diu Malaguzzi (2001) que:
“La quantitat i la qualitat de les relacions entre infants, treballadors i pares, en l’espai en el que s’estructuren i els temps en els que se realitzen, determinen la qualitat i la identitat de la pròpia escola.”
Entenem l’educació infantil com un espai de retrobada a on les famílies poden compartir els seus dubtes, opinions, interessos i preocupacions e intercanviar experiències i vivències. L’escola possibilita re elaborar i reconstruir el paper que la família posseeix en l’educació dels seus fills. L’educació es una tasca compartida entre l’escola i les famílies, per aquesta raó es imprescindible establir relaciones basades en la confiança mútua i en la comunicació.
Martínez Bonafé (2005), de hacer de la escuela y la educación una construcción colectiva para el desarrollo de un proyecto en el que la voluntad de reunión y diálogo, el intercambio de experiencias y el interés por participar se convierten en los pilares decisivos de tal construcción.
6. El equip educatiu i la concepció de la pràctica educativa com conseqüència dels processos i resultats obtinguts a partir de la documentació de dita pràctica.
Amb la documentació establim una relació entre el pensament i el significat que li donem a allò que succeeix. Documentar no és el mateix que observar, observar implica donar sentit a qualque cosa a partir d’una categorització de la realitat prèviament establerta, mentre que documentar significa interpretar la realitat, fer una reconstrucció de les vides dels infància partir de l’escolta i de la opinió que tenim i fèiem de la pràctica.
Per tot lo esmentat parlant de la infància cal destacar que és necessita un professorat:
[...] fuerte, competente, curioso y activo, un enseñante rico y protagonista como el niño (Fortunati, 2006, p. 17).
OPINIÓ SOBRE EL ATRICLE
L’article realitzat per José Manuel Osoro Sierra (Professor titular i director del departament d’Educació de la Facultad d’Educació de la Universitat de Cantabria) i Olga Meng González del Rio (Directora de l’escola d’Educació Infantil de la Universitat de Cantabria) ens explica de forma molt aclaridora i estructurada els diferents escenaris que hem de tenir en compta a l’hora de entendre i donar sentit a l’educació infantil. En concret es centra amb sis punts els quals desenvolupen i fan una reflexió acurada de cascun d’ells analitzant la seva importància i veien el paper que juguen en l’educació infantil. En les explicacions de aquest sis punts els autors inclouen amb les seves explicacions cites o fragments d’altres teòrics de l’educació que fan encara més aclaridor i donen més força a els arguments que exposen els autors.
El primer punt que desenvolupen és la conceptualització del ser i el fer dels infants com element bàsic del projecte educatiu, en aquest punt reflexionen i ens fan veure la relació entre els nens i els centres, si els nens són diferents i cadascú té unes necessitats especifiques, perquè moltes vegades ens centrem en la mateixa practica i fem que tots els nens facin el mateix?
El segon punt ens parla de la vida quotidiana com activitat que dona sentit al treball de l’escola, és tracta de fer de l’escola el lloc ideal dels nens, on es poden expressar lliurement, jugar i tenir noves experiències, perquè els infants puguin complir aquestes accions és fonamental que el mestre tingui una actitud observadora, èmpatica i d’escolta activa.
El tercer punt és els projectes de treball com via d’integració dels elements participants en l’educació, es tracta de cercar una metodologia adient, que doni resposta a tots els infants, que s’adeqüi al seu moment evolutiu i el faci seguir amb el seu aprenentatge, descobrir quines són les habilitats, dificultats i les estratègies o recursos que cada infant posseeix per seguir avançant d’una forma motivadora i positiva per el infant, és evident i els autors ho demostres amb totes les argumentacions que realitzen que la metodologia més adient per integrar tots aquestes consideracions és el treball per projectes.
El quart punt són els espais i els materials com una oportunitat d’innovació i canvi. L’ambient, la tria per escollir els materials i com disposar-los a l’espai, la cura que tinguem a l’hora d escollir i planificar no només per cercar un sentit estètic, la funcionalitat dels espais, la finalitat i la motivació que aquest proporcionin a l’hora de treballar serà crucial per que els nenes trobin en cada racó de l’escola un lloc atractiu per jugar i realitzar un nou aprenentatge.
El quint és l’educació infantil com un espai de trobada entre família i escola, no és pot entendre l’educació infantil sense la família, van units, es tracta d’un treball conjunt. Es fonamental i imprescindible que hagi una comunicació fluida i clara amb la família, una relació cordial per tal de mantenir un contacte el més furtifer possible per el be del infant, per poder entendre i donar resposta a tot lo que li passi al nen, per poder conèixer-lo millor i per que es senti millor, més acollit i estimat. Vet aquí la necessitat de que la família també pugui sentir-se part de l’escola.
El sisè i últim és l’equip educatiu i la concepció de la pràctica educativa com a conseqüència dels processos i resultats obtinguts a partir de la documentació de dita pràctica. La importància que té el equip educatiu és un altre aspecte fonamental, aquest a de estar compost per persones crítiques amb força i decisió, amb una gran capacitat d’empatitzar i d’anàlisis per poder arribar sempre que sigui possible a un conces. S’ha de tractar d’un equip actiu i dinàmic que tingui capacitat de estudiar i donar resposta a totes les situacions que succeeixin a l’escola, que tingui actituds per treballar amb equip i realitzar programacions de forma grupal, així com per donar resposta amb eficàcia a tot el que pugui succeir a el centre escolar.
miércoles, 18 de abril de 2012
RECERCA DE BONES PRÀCTIQUES EDUACTIVES
Sempre m’ha semblat exemplar la forma de treballar de molts centres educatius a Catalunya, crec que la seva implicació i innovació en propostes educatives son un exemple a seguir per els altres centres. Gràcies a la difusió ,via Internet, que fan de tot el succeeix al centre podem agafar idees i amarar-nos de la creativitat i esforç que desprenen les seves propostes.
Vaig de forma continuada a Terrassa,m’han parlat molt be de la forma de treballar d’alguns centres del Vallès Occidental. He trobat practiques molt maques, segur que els nens que les han realitzat recordaran tota la vida aquelles experiències i lo que varen aprendre amb elles. Les que més m’han cridat l’atenció per a els grups d’infantil són:
PSICOMOTRICITAT AMB GRUPS DE DOS NIVELLS
Dos grups, un de l’escola ordinària (P3) i un de l’escola bressol municipal (2-3). Cada grup es divideix en tres i s’ajunten un petit grup dels grans amb un altra dels petits, es preparen sis sessions completament iguals per fer psicomotricitat amb aquests grups heterogenis. Això ajuda als més petits a conèixer el centre on aniran en un futur pròxim, als grans a tenir cura dels més petits i per tant més control de seu cos, a compartir jocs i a relacionar-se amb altres, a fomentar l’autonomia i reforçar l’expressió i la comunicació al explicar el que han viscut o sentit durant la sessió.
REDUÏM L’ALUMINI A L’ESCOLA EL VALLÈS
Aquesta bona pràctica és troba inserida dins un altre projecte molt més ampli i complexa que s’anomena “Escola verda”. Com el nom indica aquesta proposta té com a finalitat reduir al màxim fins eradicar l’ús de paper d’alumini a l’escola i el més important, que els nens siguin conscients que certs materials són tòxics o fan malbé a la terra. A un vídeo es pot veure com un representant de cada classe (des de P3 fins a 6è)realitzen una “assemblea” i cada grup porta una bossa amb tot l’alumini que s’ha recollit a la seva aula. Una altra alumna va pesant el contingut de la bossa amb una bascula i posant les quantitats obtingudes de cada aula. Les aules que menys o gents alumini hagin obtingut obtindran un “arbre verd”, es tracta d’un arbre de cartolina de color verd que penjaran a la porta de la classe, això simbolitza la millora de la consciencia ecològica que han realitzat els nens de la classe.
TREBALLEM L’HORT AMB ELS COMPANYS DE FUPAR A L’ESCOLA SERRA DE L’OBAC
Aquest projecte també forma part del projecte “Escola Verda” i consisteix en realitzar un aprenentatge actiu basat amb l’experimentació i promoure la inclusió social, la cooperació i l’aprenentatge mutu, ja que col•laboren persones de FUPAR (centre que treballa per ajudar a la inserció de persones discapacitades en el món laboral). Per tal de fer-ho un cop per setmana els membres de FUPAR es reuneixen amb els infants i els ajuden a treballar a l’hort (plantar, regar, cuidar, etc.). Aquesta activitat es doblement enriquidora, ja que ho és d’igual manera per als infants que per als membres de FUPAR. Així doncs, podem afirmar que aquesta experiència fomenta la inclusió social a l’escola.
http://experiencies-se-terrassa.blogspot.com.es/search/label/Ed.%20Infantil
Vaig de forma continuada a Terrassa,m’han parlat molt be de la forma de treballar d’alguns centres del Vallès Occidental. He trobat practiques molt maques, segur que els nens que les han realitzat recordaran tota la vida aquelles experiències i lo que varen aprendre amb elles. Les que més m’han cridat l’atenció per a els grups d’infantil són:
PSICOMOTRICITAT AMB GRUPS DE DOS NIVELLS
Dos grups, un de l’escola ordinària (P3) i un de l’escola bressol municipal (2-3). Cada grup es divideix en tres i s’ajunten un petit grup dels grans amb un altra dels petits, es preparen sis sessions completament iguals per fer psicomotricitat amb aquests grups heterogenis. Això ajuda als més petits a conèixer el centre on aniran en un futur pròxim, als grans a tenir cura dels més petits i per tant més control de seu cos, a compartir jocs i a relacionar-se amb altres, a fomentar l’autonomia i reforçar l’expressió i la comunicació al explicar el que han viscut o sentit durant la sessió.
REDUÏM L’ALUMINI A L’ESCOLA EL VALLÈS
Aquesta bona pràctica és troba inserida dins un altre projecte molt més ampli i complexa que s’anomena “Escola verda”. Com el nom indica aquesta proposta té com a finalitat reduir al màxim fins eradicar l’ús de paper d’alumini a l’escola i el més important, que els nens siguin conscients que certs materials són tòxics o fan malbé a la terra. A un vídeo es pot veure com un representant de cada classe (des de P3 fins a 6è)realitzen una “assemblea” i cada grup porta una bossa amb tot l’alumini que s’ha recollit a la seva aula. Una altra alumna va pesant el contingut de la bossa amb una bascula i posant les quantitats obtingudes de cada aula. Les aules que menys o gents alumini hagin obtingut obtindran un “arbre verd”, es tracta d’un arbre de cartolina de color verd que penjaran a la porta de la classe, això simbolitza la millora de la consciencia ecològica que han realitzat els nens de la classe.
TREBALLEM L’HORT AMB ELS COMPANYS DE FUPAR A L’ESCOLA SERRA DE L’OBAC
Aquest projecte també forma part del projecte “Escola Verda” i consisteix en realitzar un aprenentatge actiu basat amb l’experimentació i promoure la inclusió social, la cooperació i l’aprenentatge mutu, ja que col•laboren persones de FUPAR (centre que treballa per ajudar a la inserció de persones discapacitades en el món laboral). Per tal de fer-ho un cop per setmana els membres de FUPAR es reuneixen amb els infants i els ajuden a treballar a l’hort (plantar, regar, cuidar, etc.). Aquesta activitat es doblement enriquidora, ja que ho és d’igual manera per als infants que per als membres de FUPAR. Així doncs, podem afirmar que aquesta experiència fomenta la inclusió social a l’escola.
http://experiencies-se-terrassa.blogspot.com.es/search/label/Ed.%20Infantil
UNA BONA PRÀCTICA EDUCATIVA A L'ESCOLA BRESSOL
Durant l’últim seminari varem estar reflexionant sobre les diferents pràctiques educatives que havíem vist al centre on fèiem pràctiques, en concret varem parlar de una bona pràctica, la que més ens havia impactat positivament. Jo vaig explicar una que vaig anomenar “Celebracions amb els que més estimem”, la bona pràctica consistia en realitzar conjuntament ,amb tots els membres familiars dels nens/es que volguessin col•laborar , les disfresses, planificació d’actuacions,decoracions, menjars etc. de cada una de les celebracions que es realitzaven. És feia per a celebracions com,Carnestoltes, l’entrada d’estacions, Nadal, festa de cloenda de curs etc. A classe ho treballaven amb antelació per tal de poder motivar i il•lusionar als infants, després informaven i parlaven amb les famílies per tal d’acordar un dia de trobada per la tarda i sempre se lis recordava que era totalment voluntari. Malgrat se lis recordava que no estaven obligats a venir, gairebé sempre assistien amb molta il•lusió. Aquests fet em sobtava, ja que al cicle sempre ens deien que el treball amb les famílies era molt complicat, que no era senzill que accedissin a venir quan ho proposaven i que moltes vegades, sobretot a l’escola bressol, ens trobaríem amb negatives per part dels progenitors. Penso que la reacció dels pares te molt a veure la forma de encaminar i parlar sobre les propostes, les motivacions que puguem transmetre sempre tindran una resposta i aquesta pot ser positiva o negativa depenent de la situació i el context.
Aquesta pràctica per a mi és bona, ja que es podia veure no només en el resultat que era la festa, sempre magnífiques i plenes d’alegria, sinó en el transcurs de les preparacions. Suposo que si els nens veuen que els seus essers més estimats estan immersos en projectes per a ells, els veuen parlant o rient amb persones de referència per a ells com són els educadors o com es troben a un espai tan seu com és l’escola, tot es molt més natural i significatiu per a ells.
Normalment es preparaven els “tallers” amb els pares una vegada cada dos setmanes i malgrat la primera sessió es feia a la classe del nen/a en qüestió, les següents es feien a la sala d’usos múltiples o al hall. Primer les educadores organitzaven els materials, quan arribaven els pares es parlava del que podríem preparar aquell dia i després cadascú feia el que li venia més de gust. Recordo com els nens preparaven material amb els pares o jugaven a la sala de psicomotricitat que es podia observar des de el menjador i a un pati interior que s’observava des de el hall principal.
A aquests tipus d’activitats participava tot el centre i els objectius eren principalment:
Aprendre a treballar en equip, fomentar la cooperació.
Potenciar la creativitat.
Perdre la vergonya i gaudir amb grans i iguals.
Implicar a la família en l’escola de forma natural.
És treballaven àrees com el coneixement d’un mateix i de l’entorn, així com la del llenguatge.
Quan estava contant a classe aquesta experiència em va venir al cap la teoria del desenvolupament d’en Bronfrenbrenner . El desenvolupament l'entén com un canvi continu que es realitza durant tot el cicle vital. D'aquesta manera, la persona percep el seu ambient i s'hi relaciona. Per explicar això, Bronfenbrenner proposa una perspectiva ecològica del desenvolupament de la conducta humana. Aquesta entén l'ambient ecològic com un conjunt d'estructures en sèrie i diferenciades en diversos nivells. Així, cadascun d'aquests és inclusiu respecte els altres. Bronfenbrenner denomina aquests nivells : microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. Per tant, Urie Bronfenbrenner utilitza un mètode anomenat "Teoria ecològica de sistemes". Aquest consisteix bàsicament en realitzar un model sobre la realitat social de les persones, les quals estan formades per diversos sistemes amb diferents nivells que es relacionen i s'influeixen entre ells.
El fet de que cada nivell tingui una relació sana i coherent farà que l’esser humà es senti més segur i pugui avançar i desenvolupar-se de forma positiva.
Aquesta pràctica per a mi és bona, ja que es podia veure no només en el resultat que era la festa, sempre magnífiques i plenes d’alegria, sinó en el transcurs de les preparacions. Suposo que si els nens veuen que els seus essers més estimats estan immersos en projectes per a ells, els veuen parlant o rient amb persones de referència per a ells com són els educadors o com es troben a un espai tan seu com és l’escola, tot es molt més natural i significatiu per a ells.
Normalment es preparaven els “tallers” amb els pares una vegada cada dos setmanes i malgrat la primera sessió es feia a la classe del nen/a en qüestió, les següents es feien a la sala d’usos múltiples o al hall. Primer les educadores organitzaven els materials, quan arribaven els pares es parlava del que podríem preparar aquell dia i després cadascú feia el que li venia més de gust. Recordo com els nens preparaven material amb els pares o jugaven a la sala de psicomotricitat que es podia observar des de el menjador i a un pati interior que s’observava des de el hall principal.
A aquests tipus d’activitats participava tot el centre i els objectius eren principalment:
Aprendre a treballar en equip, fomentar la cooperació.
Potenciar la creativitat.
Perdre la vergonya i gaudir amb grans i iguals.
Implicar a la família en l’escola de forma natural.
És treballaven àrees com el coneixement d’un mateix i de l’entorn, així com la del llenguatge.
Quan estava contant a classe aquesta experiència em va venir al cap la teoria del desenvolupament d’en Bronfrenbrenner . El desenvolupament l'entén com un canvi continu que es realitza durant tot el cicle vital. D'aquesta manera, la persona percep el seu ambient i s'hi relaciona. Per explicar això, Bronfenbrenner proposa una perspectiva ecològica del desenvolupament de la conducta humana. Aquesta entén l'ambient ecològic com un conjunt d'estructures en sèrie i diferenciades en diversos nivells. Així, cadascun d'aquests és inclusiu respecte els altres. Bronfenbrenner denomina aquests nivells : microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. Per tant, Urie Bronfenbrenner utilitza un mètode anomenat "Teoria ecològica de sistemes". Aquest consisteix bàsicament en realitzar un model sobre la realitat social de les persones, les quals estan formades per diversos sistemes amb diferents nivells que es relacionen i s'influeixen entre ells.
El fet de que cada nivell tingui una relació sana i coherent farà que l’esser humà es senti més segur i pugui avançar i desenvolupar-se de forma positiva.
EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS
Després de llegir totes les propostes i experiències que ens ofereix la pàgina del safareig, recurs admirable per tal de poder conèixer les diferents reflexions i innovacions que realitzen algunes escoles de Catalunya, he descobert que no ens tenen perquè cridar sempre més l’atenció les experiències amb materials o propostes molt creatives. Algunes narracions d’experiències quotidianes i que tots ja coneixem ens poden agradar o sorprendre tan o més que aquelles innovadores i visuals. Voldria fer referència a l’experiència de “Poder anar a beure aigua” on una mestra reflexiona sobre l’actuació que tenia abans amb els nens, ells tan sols podien beure en moments determinats, quan la mestra els hi oferia i amb els “típics” gotets de plàstic de diferents colors per identificar-los. Després de reflexionar va veure que els nens no tenien autonomia per realitzar una cosa tan simple, quotidiana i necessària com és posar-se aigua a un got i beure quan et ve de gust. Seguidament va fer un racó per beure aigua amb gots de vidre i un petit pitxer que sempre te aigua per que pugen disposar-se’n quan ho necessiten. Ara aquesta mestra veu com els seus alumnes gaudeixen de l’autonomia i el plaer de realitzar una acció tan bàsica com beure aigua.
La tardor, així com la resta d’estacions és tracta d’un recurs i una identificació del temps molt bàsica i útil per a treballar amb els infants. Malgrat es treballi a gairebé totes les escoles i haguem vist mil propostes i formes de treballar aquesta temàtica, em va captivar la forma de treballar-ho a l’escola de Martorell amb aquesta intenció, dedicació i final tan magnífic que es pot observar a la fira de la Tardor on exposaven tot amb el que havien treballat els nens durant molt de temps,com per exemple l’elaboració de melmelades, l’experimentació amb fruits secs o amb fulles, tot un exemple de dedicació, organització i motivació dels infants amb productes i activitats que susciten la participació.
El descobriment de la natura i alguns dels seus meravellosos processos o canvis poden proporcionar en els nens magnífiques investigacions, descobriments o aprenentatges sorprenents. Aquests elements naturals moltes vegades són tan magnífics i necessaris que l’home fa invencions per tal d’obtenir-lo de manera artificial, és el cas de la llum. Aquests element ofereix una quantitat d’exploracions i descobriments en els nens incalculables. A l’escola podem organitzar espais o activitats destinades a explorar amb aquest element (racons amb llum de neon i materials que brillen amb la llum, racons foscos i llanternes, taules amb llum o finestres per experimentar amb transparències i diferents materials per fer comprovacions de tonalitats etc.). Quan vaig fer les pràctiques a l’escoleta, em va sorprendre moltíssim tot el que podíem treballar amb aquests recurs i quan vaig veure que a la pàgina del safareig feien una menció a aquests recurs tan meravellós em va sorprendre gratament, ja que pot ser tan enriquidor i potenciador d’aprenentatges per els infants que a totes les escoles hauria d’haver suficients recursos materials i espacials per provocar l’exploració i el joc amb la llum.
La tardor, així com la resta d’estacions és tracta d’un recurs i una identificació del temps molt bàsica i útil per a treballar amb els infants. Malgrat es treballi a gairebé totes les escoles i haguem vist mil propostes i formes de treballar aquesta temàtica, em va captivar la forma de treballar-ho a l’escola de Martorell amb aquesta intenció, dedicació i final tan magnífic que es pot observar a la fira de la Tardor on exposaven tot amb el que havien treballat els nens durant molt de temps,com per exemple l’elaboració de melmelades, l’experimentació amb fruits secs o amb fulles, tot un exemple de dedicació, organització i motivació dels infants amb productes i activitats que susciten la participació.
El descobriment de la natura i alguns dels seus meravellosos processos o canvis poden proporcionar en els nens magnífiques investigacions, descobriments o aprenentatges sorprenents. Aquests elements naturals moltes vegades són tan magnífics i necessaris que l’home fa invencions per tal d’obtenir-lo de manera artificial, és el cas de la llum. Aquests element ofereix una quantitat d’exploracions i descobriments en els nens incalculables. A l’escola podem organitzar espais o activitats destinades a explorar amb aquest element (racons amb llum de neon i materials que brillen amb la llum, racons foscos i llanternes, taules amb llum o finestres per experimentar amb transparències i diferents materials per fer comprovacions de tonalitats etc.). Quan vaig fer les pràctiques a l’escoleta, em va sorprendre moltíssim tot el que podíem treballar amb aquests recurs i quan vaig veure que a la pàgina del safareig feien una menció a aquests recurs tan meravellós em va sorprendre gratament, ja que pot ser tan enriquidor i potenciador d’aprenentatges per els infants que a totes les escoles hauria d’haver suficients recursos materials i espacials per provocar l’exploració i el joc amb la llum.
jueves, 12 de abril de 2012
QUÈ ÉS UN INFANT PER A MI?
Per a mi un infant és el reflexa de la puresa de la veritat,de la sinceritat. Quan naixem estem buits d’experiències i depenent de com aquestes esdevinguin ens convertirem amb tipus de persona adulta o en una altra en el futur, si de petits adquirim uns valors és molt probable que aquestos ens acompanyin i formin part de la nostra personalitat tota la vida. Per això per a mi i per la majoria dels docents és tant important que les experiències, vivències i entorn de l’infant sigui lo més enriquidor i positiu possible.
Els infants són observadors, petites persones que volen investigar, explorar, comprendre, intentar i descobrir tot allò que els hi envolta, són sincers per naturalesa, son tendres, creatius, són de naturalesa artistes, moltes vegades inconformistes que cerquen les vivències, cerquen l’aprenentatge innat i els adults només els hi hem de acompanyar en la seva recerca permanent, els hi hem de donar suport, guiar-los, donar-los recolzament i amor perquè puguin seguir el seu camí capa la descoberta permanent que ens ofereix la vida.
Els infants són observadors, petites persones que volen investigar, explorar, comprendre, intentar i descobrir tot allò que els hi envolta, són sincers per naturalesa, son tendres, creatius, són de naturalesa artistes, moltes vegades inconformistes que cerquen les vivències, cerquen l’aprenentatge innat i els adults només els hi hem de acompanyar en la seva recerca permanent, els hi hem de donar suport, guiar-los, donar-los recolzament i amor perquè puguin seguir el seu camí capa la descoberta permanent que ens ofereix la vida.
UNA JORNADA A L’ESCOLA INFANTIL
M’agradaria contar un dia l’escoleta on vaig treballar més temps però imagino que és millor, per allò de les sensacions primerenques, explicar un dia a l’escoleta on vaig fer pràctiques, a ‘Cas Serres’.
Vaig començar a la classe dels nadons i es la que més va impactar potser perquè anava amb l’idea predeterminada de que aquella aula no m’agradaria tant, ja que eren nadons, jo era inexperta i molt jove. Doncs va ser totalment lo contrari, em vaig “enamorar” de la classe, els dies allí passaven sense gairebé adonar-me, podia fer moltes més activitats de les que creia amb els infants i els seus somriures i balbotejades feien que encara m’entusiasmes més estar a aquesta classe. Un any més tard vaig estar treballant durant un any a la classe dels nadons a una altra escola.
Al arribar per els matins col•locàvem la classe segons l’activitat o rentàvem qualque joguina o estri que els nens utilitzaven sovint.
8-9a.m Els nens arribaven entre les vuit i les nou o nou i mitja del matí i els rebíem amb molta alegria, parlàvem els pares i ens comunicàvem com havia passat la nit anterior, si avia alguna novetat, qui el vendria a recollir, ens donaven bolquers,roba neta, un xumet o el que cagues per el nen. (Tot lo que el nen necessitava ho apuntàvem al plafó de l’entrada, però igualment anàvem comunicant als pares les coses de forma verbal, ja que això fomenta la comunicació i li resta impersonalitat al plafó).
9.30a.m a les nou i mitja esmorzaven i com tots ja tenien de vuit a dotze mesos podien menjar aliments més sòlits (iogurt o puré de fruita) ningú prenia biberó en el moment que vaig arribar.
10a.m Després de rentar els nens. Trèiem algun material, tenien un horari apuntat dins la sala de material i anaven variant. Un dia panera dels tresors, un altra joc de discriminacions, de sons, de gust, tacte o olfacte, o alguna activitat d’exploració o proposta preparada per aquell dia.
10.30a.m Com ja els coneixien veien qui havia perdut el interès amb l’activitat o qui tenia són. Posaven a dormir a els nens que estaven més cansats i els que estaven entusiasmats seguien.
10.45a.m Si feia bon dia i no plovia molt sortíem al pati al principi només als pati dels petitons,un espai lliure davant la classe delimitat per unes barreres de colors, estava dins d’un gran pati amb gespa verda que teia dos areners, esgronxadors, i diversos estris per que poguessin jugar els més grans. A l’espai delimitat dels nadons, trèiem catifes, pilotes,i diferents joguines, cantàvem i fèiem jocs de falda. A mida que anaven creixent anàvem sortint més al pati dels grans, a ells els hi entusiasmava.
Els nens que dormien es quedaven amb l’altra educadora, s’anaven tornant per poder tenir cura de tots els nens.
11.30a.m Fèiem alguna activitat més relaxada com els massatges, posar musica relaxant, quan eren més grandets contàvem un conte amb moltes imatges i cantàvem per tal de dinamitzar-lo.
12.00p.m Els preparàvem per l’hora de dinar, els posàvem el pitet i col•locàvem les taules per aquells que ja no necessitaven trona i apuntàvem com avia anat el canvi de bolquers, com avia esmorzat etc. per els nens que marxaven més d’hora.
12.15p.m Alguns nens marxaven a dinar a casa, els pares arribaven, els hi explicàvem com havia anat al dia lo que havíem fet etc.
12.30p.m Era l’hora del dinar.
13.00p.m Els infants que anaven acabant s’anaven rentant i una de les educadores anava amb ells a un espai que havia al Hall de l’escola on el material s’anava canviant, a vegades havia mòduls de pisco i altres havia túnels o casetes amb finestres de colors i diferents materials,motes vegades aquetes joguines o materials eren artesanes. Durant aquest temps acabàvem d’escriure tot els succeïments més destacats al plafó de fora (canvis de bolquers, dormir, menjar i si necessitaven alguna cosa).
13.45p.m Molts dels nens anaven a dormir dins l’aula a l’espai preparat per el descans, altres marxaven a casa amb els pares, els avis o la persona encarregada.
Els canvis de bolquers i la resta d’hàbits d’higiene tenien un horari molt flexible, normalment feien dos o tres canvis per dia (després de l’activitat de les 10a.m i a mesura que acabaven de dinar, però això variava en funció de les necessitats dels nens).
Vaig començar a la classe dels nadons i es la que més va impactar potser perquè anava amb l’idea predeterminada de que aquella aula no m’agradaria tant, ja que eren nadons, jo era inexperta i molt jove. Doncs va ser totalment lo contrari, em vaig “enamorar” de la classe, els dies allí passaven sense gairebé adonar-me, podia fer moltes més activitats de les que creia amb els infants i els seus somriures i balbotejades feien que encara m’entusiasmes més estar a aquesta classe. Un any més tard vaig estar treballant durant un any a la classe dels nadons a una altra escola.
Al arribar per els matins col•locàvem la classe segons l’activitat o rentàvem qualque joguina o estri que els nens utilitzaven sovint.
8-9a.m Els nens arribaven entre les vuit i les nou o nou i mitja del matí i els rebíem amb molta alegria, parlàvem els pares i ens comunicàvem com havia passat la nit anterior, si avia alguna novetat, qui el vendria a recollir, ens donaven bolquers,roba neta, un xumet o el que cagues per el nen. (Tot lo que el nen necessitava ho apuntàvem al plafó de l’entrada, però igualment anàvem comunicant als pares les coses de forma verbal, ja que això fomenta la comunicació i li resta impersonalitat al plafó).
9.30a.m a les nou i mitja esmorzaven i com tots ja tenien de vuit a dotze mesos podien menjar aliments més sòlits (iogurt o puré de fruita) ningú prenia biberó en el moment que vaig arribar.
10a.m Després de rentar els nens. Trèiem algun material, tenien un horari apuntat dins la sala de material i anaven variant. Un dia panera dels tresors, un altra joc de discriminacions, de sons, de gust, tacte o olfacte, o alguna activitat d’exploració o proposta preparada per aquell dia.
10.30a.m Com ja els coneixien veien qui havia perdut el interès amb l’activitat o qui tenia són. Posaven a dormir a els nens que estaven més cansats i els que estaven entusiasmats seguien.
10.45a.m Si feia bon dia i no plovia molt sortíem al pati al principi només als pati dels petitons,un espai lliure davant la classe delimitat per unes barreres de colors, estava dins d’un gran pati amb gespa verda que teia dos areners, esgronxadors, i diversos estris per que poguessin jugar els més grans. A l’espai delimitat dels nadons, trèiem catifes, pilotes,i diferents joguines, cantàvem i fèiem jocs de falda. A mida que anaven creixent anàvem sortint més al pati dels grans, a ells els hi entusiasmava.
Els nens que dormien es quedaven amb l’altra educadora, s’anaven tornant per poder tenir cura de tots els nens.
11.30a.m Fèiem alguna activitat més relaxada com els massatges, posar musica relaxant, quan eren més grandets contàvem un conte amb moltes imatges i cantàvem per tal de dinamitzar-lo.
12.00p.m Els preparàvem per l’hora de dinar, els posàvem el pitet i col•locàvem les taules per aquells que ja no necessitaven trona i apuntàvem com avia anat el canvi de bolquers, com avia esmorzat etc. per els nens que marxaven més d’hora.
12.15p.m Alguns nens marxaven a dinar a casa, els pares arribaven, els hi explicàvem com havia anat al dia lo que havíem fet etc.
12.30p.m Era l’hora del dinar.
13.00p.m Els infants que anaven acabant s’anaven rentant i una de les educadores anava amb ells a un espai que havia al Hall de l’escola on el material s’anava canviant, a vegades havia mòduls de pisco i altres havia túnels o casetes amb finestres de colors i diferents materials,motes vegades aquetes joguines o materials eren artesanes. Durant aquest temps acabàvem d’escriure tot els succeïments més destacats al plafó de fora (canvis de bolquers, dormir, menjar i si necessitaven alguna cosa).
13.45p.m Molts dels nens anaven a dormir dins l’aula a l’espai preparat per el descans, altres marxaven a casa amb els pares, els avis o la persona encarregada.
Els canvis de bolquers i la resta d’hàbits d’higiene tenien un horari molt flexible, normalment feien dos o tres canvis per dia (després de l’activitat de les 10a.m i a mesura que acabaven de dinar, però això variava en funció de les necessitats dels nens).
martes, 3 de abril de 2012
RESSENYA SOBRE EL ARTICLE LA VIDA DIARIA
TÍTOL PERSONAL
“El verdader aprenentatge és igual a experiències i llibertat d’acció”.
El joc espontani, les experiències, les oportunitats, la motivació i repetició per poder descobrir i per tant aprendre cada dia amb un somriure.
RESUM
Aquest article ens demostra, i ens fa veure mitjançant exemples de diferents situacions que és donen a molts moments de la vida dintre de l’escola, com els infants investiguen i gaudeixen, com moltes vegades fan un auto aprenentatge mitjançant l’auto exploració i mitjançant el essaig-error que és pot donar quan fan una activitat amb autonomia amb llibertat de decisió i moviment. Moltes vegades els adults quartem aquesta llibertat i interrompem la inquietud i aprenentatge natural que els hi pot provocar una certa situació als infants. El article explica un exemple molt clar a una classe on la mestra arriba disposada a treballar els animals i els nens es “despisten” amb una mosca i l’intenten caçar amb gran ímpetu, la reacció dels nens frustra en un primer moment a la mestra, però ràpidament aquesta reacciona veient en l’actitud dels infants una acció positiva i plena d’oportunitats per aprendre, fent que aquesta motivació natural dels infants desemboqui en altres temes com per exemple “com cacen els altres animals?”.
El article ens dona diferents exemples molt clars d’aprenentatge mitjançant l’actitud experimentadora i curiosa que tenen tots els infants de forma innata a diferents moments com als moments del menjar, on els nens es poden servir ells mateixos el menjar, treballant a l’hora diferents aspectes com l’autonomia, la lògica matemàtica, la motricitat, la coordinació, la capacitat crítica etc. Mitjançant el joc tant simbòlic com psicomotor, durant moments de treball on teníem qualque cosa programada per treballar que s’interromp per una altra molt més motivadora per a ells com és el cas de l’historia de la mosca o situacions fortuïtes com les que ocorren al llarg del dia a l’escola i els ajuda a descobrir noves coses com per exemple; la marca de cera a la pissarra no marxa, el pegament de barra no aferra metall, si tombem un cub amb líquid es pot derramar tot, si volem netejar amb una valleta humida sorra o fang es farà una pasta etc. Són situacions naturals i fortuïtes que els hi solen provocar un interès fervent i que desemboquen en un aprenentatge significatiu.
OPINIÓ SOBRE EL ATRICLE
“No podemos dejar de enamorarnos de la cotidiana pelea, del cotidiano derramarse la pintura, o de la cotidiana vida que, disfrazada de mosca que nos interrumpe la programación, y nos desprograma, desplanifica, desordena..., para bien del conocimiento y de los niños.” Mari Carmen Diez.
Aquest l’últim fragment de l’article en el que, al meu parèixer,l’autora sintetitza tot allò que exposa mitjançant exemples molt significatius i especifiquis per tal de donar a entendre com en lo quotidià, en l’espontaneïtat dels infants i de les seves accions es troba el vertader aprenentatge, la investigació autònoma i motivadora que els hi proporciona reptes i conflictes mentals que per si mateixos poden desenvolupar. L’autora dona a entendre amb molta certesa com els adults infinitats de vegades interrompem la seva lliure acció per dir o fer la nostra, tallar el interès dels “petits investigadors” per poder complir la programació, per explicar aquest fet tan corrent a les escoles fa un símil entre el mestre i el director d’orquestra, molt encertat, ja que moltes vegades ens empenyem erròniament en portat “la batuta”.
Em sembla molt tendre, digne d’admirar com narra i exposa accions tan quotidianes que per els ulls de molts adults passen inadvertides, accions narrades amb tanta cura i detall que són fàcils d’imaginar i comprendre lo meravellós que és tenir la capacitat d’observar i sabre tenir un fil conductor en cada moment, sabre integrar i extreure el suc necessari de aquestes accions naturals que per els infants esdevenen com nous i sorprenents aprenentatges. Els infants necessiten mestres que puguen acompanyar-los, guiar-los i motivar-los en aquest aprenentatge del dia a dia, els mestres que no troben emoció en els sorprenents i imprevisibles ulls dels petits fan que la infantessa i la il•lusió per els descobriments se minvi com quan condemnen a una persona per un delicte que no ha comés.
“El verdader aprenentatge és igual a experiències i llibertat d’acció”.
El joc espontani, les experiències, les oportunitats, la motivació i repetició per poder descobrir i per tant aprendre cada dia amb un somriure.
RESUM
Aquest article ens demostra, i ens fa veure mitjançant exemples de diferents situacions que és donen a molts moments de la vida dintre de l’escola, com els infants investiguen i gaudeixen, com moltes vegades fan un auto aprenentatge mitjançant l’auto exploració i mitjançant el essaig-error que és pot donar quan fan una activitat amb autonomia amb llibertat de decisió i moviment. Moltes vegades els adults quartem aquesta llibertat i interrompem la inquietud i aprenentatge natural que els hi pot provocar una certa situació als infants. El article explica un exemple molt clar a una classe on la mestra arriba disposada a treballar els animals i els nens es “despisten” amb una mosca i l’intenten caçar amb gran ímpetu, la reacció dels nens frustra en un primer moment a la mestra, però ràpidament aquesta reacciona veient en l’actitud dels infants una acció positiva i plena d’oportunitats per aprendre, fent que aquesta motivació natural dels infants desemboqui en altres temes com per exemple “com cacen els altres animals?”.
El article ens dona diferents exemples molt clars d’aprenentatge mitjançant l’actitud experimentadora i curiosa que tenen tots els infants de forma innata a diferents moments com als moments del menjar, on els nens es poden servir ells mateixos el menjar, treballant a l’hora diferents aspectes com l’autonomia, la lògica matemàtica, la motricitat, la coordinació, la capacitat crítica etc. Mitjançant el joc tant simbòlic com psicomotor, durant moments de treball on teníem qualque cosa programada per treballar que s’interromp per una altra molt més motivadora per a ells com és el cas de l’historia de la mosca o situacions fortuïtes com les que ocorren al llarg del dia a l’escola i els ajuda a descobrir noves coses com per exemple; la marca de cera a la pissarra no marxa, el pegament de barra no aferra metall, si tombem un cub amb líquid es pot derramar tot, si volem netejar amb una valleta humida sorra o fang es farà una pasta etc. Són situacions naturals i fortuïtes que els hi solen provocar un interès fervent i que desemboquen en un aprenentatge significatiu.
OPINIÓ SOBRE EL ATRICLE
“No podemos dejar de enamorarnos de la cotidiana pelea, del cotidiano derramarse la pintura, o de la cotidiana vida que, disfrazada de mosca que nos interrumpe la programación, y nos desprograma, desplanifica, desordena..., para bien del conocimiento y de los niños.” Mari Carmen Diez.
Aquest l’últim fragment de l’article en el que, al meu parèixer,l’autora sintetitza tot allò que exposa mitjançant exemples molt significatius i especifiquis per tal de donar a entendre com en lo quotidià, en l’espontaneïtat dels infants i de les seves accions es troba el vertader aprenentatge, la investigació autònoma i motivadora que els hi proporciona reptes i conflictes mentals que per si mateixos poden desenvolupar. L’autora dona a entendre amb molta certesa com els adults infinitats de vegades interrompem la seva lliure acció per dir o fer la nostra, tallar el interès dels “petits investigadors” per poder complir la programació, per explicar aquest fet tan corrent a les escoles fa un símil entre el mestre i el director d’orquestra, molt encertat, ja que moltes vegades ens empenyem erròniament en portat “la batuta”.
Em sembla molt tendre, digne d’admirar com narra i exposa accions tan quotidianes que per els ulls de molts adults passen inadvertides, accions narrades amb tanta cura i detall que són fàcils d’imaginar i comprendre lo meravellós que és tenir la capacitat d’observar i sabre tenir un fil conductor en cada moment, sabre integrar i extreure el suc necessari de aquestes accions naturals que per els infants esdevenen com nous i sorprenents aprenentatges. Els infants necessiten mestres que puguen acompanyar-los, guiar-los i motivar-los en aquest aprenentatge del dia a dia, els mestres que no troben emoció en els sorprenents i imprevisibles ulls dels petits fan que la infantessa i la il•lusió per els descobriments se minvi com quan condemnen a una persona per un delicte que no ha comés.
LA MEVA ACOLLIDA I PRIMERES IMPRESSIONS AL CENTRE
Encara recordo quan fa quatre anys, al finalitzar últim trimestre teòric del cicle superior d’educació infantil, em varen dir que m’havia tocat realitzar les pràctiques a l’escoleta de Cas Serres, vaig començar a plorar sense poder parar com quan a alguns nens els hi treuen el seu objecte de transició, em sentia desesperada i molt frustrada. Pensava que tot l’esforç en els estudis i realització dels treballs no havien servit de res, en les professores havia primat més la idea d’ajuntar a les alumnes per afinitat o per proximitat al centre, que per motivacions o voluntat pròpia.
Recordo com una professora em consolava dient-me “no hay colores blancos ni negros absolutos, siempre encontrarás matices, puedes observar i aprender de todo en la vida”. En aquell moment podia escoltar les seves paraules, però no les podia entendre. El meu primer dia de pràctiques ho vaig entendre tot.
Les educadores eren molt majors, i corria el rumor de que no eren molt innovadores en quant a metodologia, realització d’activitats etc. Això era lo que em frustrava, no entenia com no aprofitaven unes instal•lacions tant magnífiques. Doncs bé, quan vaig arribar vaig trobar-me amb un equip educatiu molt gran, amb tot tipus d’educadores, unes més amoroses,altres més seques, unes més actives, altres més tranqui-les, unes observaven o donaven més respostes a les peticions o necessitats dels infants etc. Vaig veure coses que no em van agradar i altres que em van emocionar gratament, es a dir, vaig passar per una multitud de sentiments, però ara ho recordo amb molta gratitud i alegria. Sempre varen escoltar opinions o idees que em sorgien i comunicava respetuosament (és molt important sabre empatitzar i comunicar qualque cosa des de el respecte).
Recordo en especial una de les primers propostes que vaig realitzar al segon nivell a la classe dels nens d’any i mig. Vaig decorar tota la classe amb tires de paper i vaig ficar tres sacs gegants al terra ple de tires de paper que m’havia facilitat una impremta de l’illa. Em vaig amagar a un racó darrera una taula girada, per tal que els nens no em poguessin veure i poder documentar tot el que succeïa. Va ser tot un èxit, quan vaig veure com gaudien, reien i feien tot tipus d’invencions amb un element tan avorrit o simple per els adults, vaig entendre perquè volia ser mestre, en aquell moment les llàgrimes em varen començar a caure i encara m’emociono quan ho recordo.
Com em va dir aquella professora del cicle, no tot es lineal, durant una professió tan profunda i complexa passant moltes coses, però per a mi és la professió més bonica i gratificant del món, no hi ha més puresa que els nens i la seva sinceritat i malgrat ens hem trobat i ens trobarem amb molts moments no tan agradables tot es una aprenentatge en la vida, si ets feliç amb el que fas sempre cercaràs la part positiva de les coses que et succeeixin i per això es fonamental tenir una absoluta vocació i estima cap a aquesta gran professió.
Recordo com una professora em consolava dient-me “no hay colores blancos ni negros absolutos, siempre encontrarás matices, puedes observar i aprender de todo en la vida”. En aquell moment podia escoltar les seves paraules, però no les podia entendre. El meu primer dia de pràctiques ho vaig entendre tot.
Les educadores eren molt majors, i corria el rumor de que no eren molt innovadores en quant a metodologia, realització d’activitats etc. Això era lo que em frustrava, no entenia com no aprofitaven unes instal•lacions tant magnífiques. Doncs bé, quan vaig arribar vaig trobar-me amb un equip educatiu molt gran, amb tot tipus d’educadores, unes més amoroses,altres més seques, unes més actives, altres més tranqui-les, unes observaven o donaven més respostes a les peticions o necessitats dels infants etc. Vaig veure coses que no em van agradar i altres que em van emocionar gratament, es a dir, vaig passar per una multitud de sentiments, però ara ho recordo amb molta gratitud i alegria. Sempre varen escoltar opinions o idees que em sorgien i comunicava respetuosament (és molt important sabre empatitzar i comunicar qualque cosa des de el respecte).
Recordo en especial una de les primers propostes que vaig realitzar al segon nivell a la classe dels nens d’any i mig. Vaig decorar tota la classe amb tires de paper i vaig ficar tres sacs gegants al terra ple de tires de paper que m’havia facilitat una impremta de l’illa. Em vaig amagar a un racó darrera una taula girada, per tal que els nens no em poguessin veure i poder documentar tot el que succeïa. Va ser tot un èxit, quan vaig veure com gaudien, reien i feien tot tipus d’invencions amb un element tan avorrit o simple per els adults, vaig entendre perquè volia ser mestre, en aquell moment les llàgrimes em varen començar a caure i encara m’emociono quan ho recordo.
Com em va dir aquella professora del cicle, no tot es lineal, durant una professió tan profunda i complexa passant moltes coses, però per a mi és la professió més bonica i gratificant del món, no hi ha més puresa que els nens i la seva sinceritat i malgrat ens hem trobat i ens trobarem amb molts moments no tan agradables tot es una aprenentatge en la vida, si ets feliç amb el que fas sempre cercaràs la part positiva de les coses que et succeeixin i per això es fonamental tenir una absoluta vocació i estima cap a aquesta gran professió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)