TÍTOL PERSONAL
Aspectes fonamentals per poder complir la complexa globalitat que forma l’educació infantil.
RESUM
Dins l’educació infantil ens podem trobar diferents teories o consideracions que fan que l’etapa adquireixi una importància o una altra depenent de la visió que es tingui de l’educació infantil i de la importància que se li atorgui als diferents aspectes que la caracteritzen:
1. La primera considera l’etapa clau per el desenvolupament dels infants, per el seu èxit en etapes escolars posteriors i per el desenvolupament social i econòmic del país.
2. La segona es la que té una imatge bondadosa e innocent del infant,on el desenvolupament més afectiu se realitza mitjançant el joc i el treball creatiu.
3. La tercera té la consideració d’una infància interpretada a priori, per lo que és capaç o no de fer. La psicologia evolutiva, la biologia, el plantejament constructivista de Piaget amb la teoria dels estadis, o les zones de desenvolupament de Vigotsky.
Independentment de les consideracions que podem trobar dintre de l’educació infantil, hi ha sis escenaris sobre els quals es concreta l’acció educativa:
1. La conceptualització del ser i del fer dels infants com element bàsic del projecte educatiu.
Dalhlberg, Moss i Pence (2005,p. 76) en la idea de múltiples infancias construidas a partir de lo que los niños son y deben ser, y de las interpretaciones que hacemos de dicha idea.
Aquest fragment ens pot donar a entendre com es construeix la imatge d’infant i el paper que hi juga la persona adulta en aquest desenvolupament. Igual que no hi ha infants igual, ni docents, ens trobem amb multitud de institucions educatives totes diferents entre elles, ja que lo que es troba dintre d’elles també ho és.
2. La vida quotidiana com activitat que dona sentit al treball de l’escola.
En ella es dona la creació d’un ambient on els nens es poden manifestar, poden ser escoltats i satisfer tot allò que poden percebre com necessari, la creació de un entramat complexa de relacions que connecten persones, entorns i activitats entre sí, i que obri nombroses oportunitats a els nens per poder ser els protagonistes de la seva pròpia vida.
3. Els projectes de treball com a via de d’integració dels elements participants en l’educació.
És tracta de pensar en projectes i organitzar el dia a dia en el aula en torn als infants, facilitant la comprensió dels fenòmens que són investigats per els infants. Amb els projectes s’ajuda a el infant a que pugui explorar i experimentar en funció dels seus propis interessos. A la que Dewey denominaba “la reconstrucción de la experiéncia”.
4. Els espais, els temps y els materials com una oportunitat d’innovació i canvi.
L’organització espaial fomentarà que es donin unes o altres experiències en l’aula, hem de pensar en un espai que doni resposta a les necessitats dels infants i dels adults que els acompanyem en el seu desenvolupament. Haurem de organitzar aquest material de manera que propici múltiples relacions i situacions d’aprenentatge a la vegada que ajudi a l’adquisició d’autonomia. Els objectes que ens envolten i els materials que puguem posar a disposició dels infants seran imprescindibles en la creació del ambient.
L’horari del dia dia és estructurat per el mestre, però sempre en un temps que ofereixi als nens un marc estable i facilitador per la interiorització dels ritmes, satisfent les seves necessitats, aportant seguritat i estabilitat.
5. L’educació infantil com un espai de trobada entre la família i l’escola.
Diu Malaguzzi (2001) que:
“La quantitat i la qualitat de les relacions entre infants, treballadors i pares, en l’espai en el que s’estructuren i els temps en els que se realitzen, determinen la qualitat i la identitat de la pròpia escola.”
Entenem l’educació infantil com un espai de retrobada a on les famílies poden compartir els seus dubtes, opinions, interessos i preocupacions e intercanviar experiències i vivències. L’escola possibilita re elaborar i reconstruir el paper que la família posseeix en l’educació dels seus fills. L’educació es una tasca compartida entre l’escola i les famílies, per aquesta raó es imprescindible establir relaciones basades en la confiança mútua i en la comunicació.
Martínez Bonafé (2005), de hacer de la escuela y la educación una construcción colectiva para el desarrollo de un proyecto en el que la voluntad de reunión y diálogo, el intercambio de experiencias y el interés por participar se convierten en los pilares decisivos de tal construcción.
6. El equip educatiu i la concepció de la pràctica educativa com conseqüència dels processos i resultats obtinguts a partir de la documentació de dita pràctica.
Amb la documentació establim una relació entre el pensament i el significat que li donem a allò que succeeix. Documentar no és el mateix que observar, observar implica donar sentit a qualque cosa a partir d’una categorització de la realitat prèviament establerta, mentre que documentar significa interpretar la realitat, fer una reconstrucció de les vides dels infància partir de l’escolta i de la opinió que tenim i fèiem de la pràctica.
Per tot lo esmentat parlant de la infància cal destacar que és necessita un professorat:
[...] fuerte, competente, curioso y activo, un enseñante rico y protagonista como el niño (Fortunati, 2006, p. 17).
OPINIÓ SOBRE EL ATRICLE
L’article realitzat per José Manuel Osoro Sierra (Professor titular i director del departament d’Educació de la Facultad d’Educació de la Universitat de Cantabria) i Olga Meng González del Rio (Directora de l’escola d’Educació Infantil de la Universitat de Cantabria) ens explica de forma molt aclaridora i estructurada els diferents escenaris que hem de tenir en compta a l’hora de entendre i donar sentit a l’educació infantil. En concret es centra amb sis punts els quals desenvolupen i fan una reflexió acurada de cascun d’ells analitzant la seva importància i veien el paper que juguen en l’educació infantil. En les explicacions de aquest sis punts els autors inclouen amb les seves explicacions cites o fragments d’altres teòrics de l’educació que fan encara més aclaridor i donen més força a els arguments que exposen els autors.
El primer punt que desenvolupen és la conceptualització del ser i el fer dels infants com element bàsic del projecte educatiu, en aquest punt reflexionen i ens fan veure la relació entre els nens i els centres, si els nens són diferents i cadascú té unes necessitats especifiques, perquè moltes vegades ens centrem en la mateixa practica i fem que tots els nens facin el mateix?
El segon punt ens parla de la vida quotidiana com activitat que dona sentit al treball de l’escola, és tracta de fer de l’escola el lloc ideal dels nens, on es poden expressar lliurement, jugar i tenir noves experiències, perquè els infants puguin complir aquestes accions és fonamental que el mestre tingui una actitud observadora, èmpatica i d’escolta activa.
El tercer punt és els projectes de treball com via d’integració dels elements participants en l’educació, es tracta de cercar una metodologia adient, que doni resposta a tots els infants, que s’adeqüi al seu moment evolutiu i el faci seguir amb el seu aprenentatge, descobrir quines són les habilitats, dificultats i les estratègies o recursos que cada infant posseeix per seguir avançant d’una forma motivadora i positiva per el infant, és evident i els autors ho demostres amb totes les argumentacions que realitzen que la metodologia més adient per integrar tots aquestes consideracions és el treball per projectes.
El quart punt són els espais i els materials com una oportunitat d’innovació i canvi. L’ambient, la tria per escollir els materials i com disposar-los a l’espai, la cura que tinguem a l’hora d escollir i planificar no només per cercar un sentit estètic, la funcionalitat dels espais, la finalitat i la motivació que aquest proporcionin a l’hora de treballar serà crucial per que els nenes trobin en cada racó de l’escola un lloc atractiu per jugar i realitzar un nou aprenentatge.
El quint és l’educació infantil com un espai de trobada entre família i escola, no és pot entendre l’educació infantil sense la família, van units, es tracta d’un treball conjunt. Es fonamental i imprescindible que hagi una comunicació fluida i clara amb la família, una relació cordial per tal de mantenir un contacte el més furtifer possible per el be del infant, per poder entendre i donar resposta a tot lo que li passi al nen, per poder conèixer-lo millor i per que es senti millor, més acollit i estimat. Vet aquí la necessitat de que la família també pugui sentir-se part de l’escola.
El sisè i últim és l’equip educatiu i la concepció de la pràctica educativa com a conseqüència dels processos i resultats obtinguts a partir de la documentació de dita pràctica. La importància que té el equip educatiu és un altre aspecte fonamental, aquest a de estar compost per persones crítiques amb força i decisió, amb una gran capacitat d’empatitzar i d’anàlisis per poder arribar sempre que sigui possible a un conces. S’ha de tractar d’un equip actiu i dinàmic que tingui capacitat de estudiar i donar resposta a totes les situacions que succeeixin a l’escola, que tingui actituds per treballar amb equip i realitzar programacions de forma grupal, així com per donar resposta amb eficàcia a tot el que pugui succeir a el centre escolar.