REFLEXIÓ SOBRE ELS PROJECTES DE MILLORA DE LES COMPANYES

Avanç de començar amb algunes de les reflexions voldria esmentar que com han comentat altres companyes el fet de que certs blocs siguin privats (ho respecto) dificulta la tasca reflexiva ja que no es poden observar tots els projectes, també és una dificultat el fet de que no apareguin imatges dels projectes, es obvi que els nens no poden aparèixer però el material si i això facilitaria el fet de visualitzar i conèixer el projecte. Per altra banda felicitar a tots els companys del Itinerari A per la gran feina que estan realitzant i per aquesta gran vocació que ens mou a crear per veure el somriure i el progrés dels infants! Enhorabona a tots/es!

PROJECTE DE MILLORA DE L’ESCOLETA HUIALFÀS

http://practicumhuialfas.blogspot.com.es/

El projecte que estan realitzant  tan na Maria Josep com les seves companyes em sembla molt complet, per el que conten estan fent una enfeinada i això es digne d’admirar. Fer tants de racons (si es fan bé) comporta una dedicació tant per la recollida de materials com per l’organització molt gran i segur que aquesta dedicació veurà els seus fruïts. Però no me queda clar el fet de que no saben com s’organitzaran els racons, potser no s’han realitzat les suficients hipòtesis prèvies per tenir una previsió o unes expectatives de com s’organitzaran els grups o del que pot succeir i això es un handicap negatiu. Crec que darrera de tanta dedicació i elaboració ha d’haver una base on apart de els objectius, fonamentació teòrica i justificació hem de saber com i quan podríem utilitzar aquests espais i accions que es podrien donar en els mateixos, hipòtesis.

En línies generals em sembla un projecte molt bo, ja que si els racons i els materials que trobem en ells estan adaptats al nivell evolutiu dels infants i afavoreixen un tipus de joc tan imprescindible per el seu desenvolupament cognitiu com el joc simbòlic es genial i segur que les educadores del centre estaran molt contentes i agraïdes. Sempre he pensat que l’ambient, la cura a l’hora de decorar els espais es fonamental per que els nens es sentin be en un ambient acollidor i especial per a ells.  

PROJECTE MUSSOL

http://uibuibuib.blogspot.com.es/

Es tracta d’elaborar un catàleg sobre els espais i els materials de joc que tenen a l’escola. Em sembla molt bona idea el fet se tenir-ho tot enregistrat per tal de ser conscients de les joguines que tenen a l’escola, eliminar les estereotipades, més funcionals o de materials poc naturals com és el plàstic. Però lo que no entenc com mitjançant un nou catàleg canviaran un nou ventall de materials, es adir, l’idea principal és molt bona, ja que implica una reflexió de lo que hi ha, a on volen arribar i perquè, però la posada en pràctica? Com es sap si es durà a terme el projecte? Com se podrà avaluar el procés i el final si es mot veure el canvi material?

Malgrat totes les qüestions que he plantejat em sembla una idea magnífica, ja que si sabem que els espais i el joc són una eina fonamental del aprenentatge, també hem de sabre escollir amb cura els materials de joc, que siguin de materials naturals, gens estereotipats i a ser possible multi funcionals.

JOGUINES AMB MATERIAL DE RECICLATGE

http://curiositatsdenerika.blogspot.com.es/

Aquest projecte realitzat per l’Erika i l’Estefi  és un dels que més m’ha agradat sense dubtes. Al meu parer han realitzat un projecte molt elaborat nivell teòric, ja que han estructurat molt bé les passes a seguir, han marcat uns objectius molt clars i coherents, han cercat a documents com el PEC o el ROC assegurant-se de que era una necessitat del centre i que suposaria un afavoriment per l’estimulació sensorial i cognitiu dels  infants, que així conscienciaven a famílies i escola de la necessitat de reciclar i reutilitzar materials per convertir-los en joguines estimulants.

Crec que han tingut molta cura a l’hora de realitzar-les per tal d’adaptar-les a cada etapa evolutiva i que malgrat també estaria molt bé que els infants poguessin experimentar amb els materials encara no convertits, elles (o les mestres) tenien una idea més focalitzada del que volien i per això només es varen centrar en joguines, cosa que no em sembla malament ja que ho han plantejat de forma molt positiva per els infants i el centre.

També he de destacar que l’avaluació realitzada del projecte sembla que l’han fet de forma acurada, amb el recull de informació que recollien mitjançant les graelles, notes de camp i imatges...han utilitzat molts de recursos per tar de donar-li sentit i funcionalitat al projecte, me sembla que han realitzat molt bona tasca educativa i no entenc perquè no ha tingut el èxit que elles esperaven...tan de bo ho poguessin contar en futures entrades al blog o a classe, llàstima que tan sols ens quedin dos més.

Voldria felicitar-les per posar fotos al blog, ja que ajuda moltíssim a fer-nos una idea més acurada d’allò que ha succeït al centre.

REFLEXIONS DE LO APRÉS

El pla de millora és l’eina que utilitzem per poder realitzar una tasca educativa de major qualitat. Per a mi innovar és mirar cap el futur i això també ho implica una millora, per tant van íntimament lligats. Realitzar un projecte de millora no significa realitzar un projecte innovador en línies generals, però si suposarà una innovació en el centre o centres on s’apliqui... i si innovar implica canvi, el projecte de millora suposarà un canvi (petit o gran) en la planificació i per tant en els objectius de la millora en qüestió.  Aquesta planificació i organització de les petjades a seguir implicaran una revisió, reflexió i avaluació que és donarà durant el transcurs de tot el projecte, així com quan es finalitzi per tal anar comprovant i modificant si es necessari  el contingut o realització del mateix. L’avaluació final ens ajudarà ha fer una valoració dels objectius aconseguits, de la realització, materials emprats, temps, organització temporal  etc. també ens ajudarà per realitzacions de projectes futurs.

Una bona practica no implica canvi ni innovació, simplement es tracta d’una acció educativa de qualitat, no té perquè ser una acció nova ni complexa, es pot tractar d’una rutina ben realitzada com d’una activitat motivadora per als infants. La bona pràctica ho és perquè té una coherència una funcionalitat educativa que és du a terme amb èxit.

He relacionat la bona pràctica amb l’avaluació perquè malgrat, per exemple,  una acció tan quotidiana com una rutina no necessita un seguiment teòric  o de documentació tan fil parranda com altres pràctiques educatives, crec que totes les accions que se realitzen en un centre necessiten una reflexió i valoració de la seva  intenció,realització i finalitat, per tal de ser conscients dels seus punts forts i febles , per tal de donar la millor resposta a les necessitats dels infants.

És bàsic i necessari que totes les accions educatives que realitzem tinguin una coherència, una cohesió en relació a la tasca a realitzar i  una adequació per tal d’assegurar l’èxit i la seva bona funcionalitat.

MAPA CONCEPTUAL

REVISIÓ DEL CONTRATE D’APRENENTATGE

Després de reflexionar sobre els diferents aspectes que he anant adquirint durant els anys de formació que porto, he arribat a la conclusió que el meu coneixement ha crescut significativament i això m’ha ajudat a tenir una capacitat  més crítica a l’hora d’opinar sobre metodologies, creences , tècniques, materials i recursos educatius en general.

 Malgrat tot el procés i progrés que se que he fet moltes vegades crec , com deia Sòcrates, que no se res. Me fixo amb la feina de companyes, llegeixo articles o capítols de llibres, estudio i faig recerca segons l’assignatura que estiguem cursant etc. i veig el ventall tan ampli d’estudi, reflexió o investigació del que disposem els docents i sento que mai serà suficient, com quan tens un fill, la dedicació i responsabilitat de que creixi sà serà per vida.

Del que més satisfeta em sento és de el progrés que he fet amb les noves tecnologies, encara me queda molt per aprendre, però quan vaig començar la carrera... només sabia utilitzar el word!. No concebia la introducció de les noves tecnologies a les aules, com a recurs educatiu. Ara ho entenc i per tant m’agrada, sempre he pensat que la ignorància no ens deixa actuar i potser  pecava (i peco moltes vegades) d’ignorant , però també penso que la voluntat té més força que l’intel·ligència.

Estic molt contenta de l’aprenentatge que he obtingut amb aquesta assignatura, ja que el tenir que fer feina al blog i reflexionar sobre practiques que havia fet fa cinc anys, pensar com havia evolucionat, fer recerca de projectes i pràctiques educatives etc. ha suposat en molts moments un repte gratificant per a mi. He descobert que no tinc por ni em preocupen aspectes del dia a dia a l’aula com les famílies, la relació amb els infants, la comunicació, la utilització d’estratègies per afavorir aprenentatges, modificar conductes, comunicar-me, organitzar activitats, materials,fer adaptacions...però si me dona por fer grans programacions, a llarg termini, me dona por no sabre detectar el moment adequat per  portar a terme certes activitats i que puguem treballar amb elles competències que han d’adquirir i que apareixen al currículum. Se que serè capaç de fer-ho...però moltes vegades tinc por de no fer-ho prou bé, de no ser innovadora o de no motivar-los lo suficient. Durant el temps que he treballat mai m’ha passat sempre he estat motivada i he pogut veure als nens gaudir i progressar... però estar sempre al 100% i sabre que fer i com fer-ho a cada moment és un aspecte de la professió que m’espanta moltes vegades.

RECERCA DELS PLANS DE MILLORA

Per poder fer un anàlisis d’algun pla de millora educativa, havia de començar una recerca internauta que fos crítica i acurada per tal de trobar material suficient per poder sabre totes les passes que reuneixen els projectes ben fets i coherents amb el que volen millorar.

La recerca va ser molt complicada i llarga, ja que no trobava el material que em calia per fer-me una idea de que comportava un projecte de millora com a tal, així com per poder realitzar el posterior anàlisis del mateix.

Aquestos projectes haurien de seguir una estructura lògica que doni resposta a qüestions com:

• Què volem millorar i per què? Objectius.
• Fonamentació teòrica.
• Com ho farem?
• De quins mitjans disposem?
• Metodologia
• Temporització
• Avaluació

Desprès d’hores de recerca vaig trobar els següents plans:

http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,171935746_275718203_1,00.html

http://escolalesflandes.com/escola/projectes/

http://www.zerbaridabatllia.org/index.php?option=com_content&view=article&id=56&Itemid=93

http://www.xtec.cat/centres/a8039513/projectesinnovacio/projectesinnovacio.html

http://www.uib.es/digitalAssets/132/132640_1_reportatge_de_la_tesi.pdf

http://www.xtec.cat/centres/a8037528/verda/escola%20verda.htm

Plans de Millora vs. Bones Pràctiques (TREBALL GRUPAL ITINERARI B)

Plans de Millora vs. Bones Pràctiques

View more presentations or Upload your own.

Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B.

PROJECTE DE MILLORA DE L'ESCOLA VERDA (05-06): “RESIDUS I PAPER”

         A principi del curs 2.005-2.006 un grup de mestres vàrem decidir dissenyar un model de projecte ambiental per iniciar tot el procés encaminat a aconseguir una escola neta, respectuosa amb l’entorn, que educa als alumnes per fer-los conscients de la realitat, respecte a l’esgotament dels recursos naturals i la necessitat d’adoptar mesures que afavoreixin la sostenibilitat del nostre planeta.

         El projecte està dirigit a l’alumnat de les dues etapes del centre: Infantil i Primària.

Mitjançant temes centrals que treballen cada any (aquest any RESIDUS I PAPER) pretenen motivar amb activitats i conscienciar als alumnes del problema ambiental força preocupant que tenim al nostre planeta.

http://weib.caib.es/Programes/ambientalitzacio/Activitats/Act27/Act27-01.htm 

QUIN TIPUS DE MESTRE VOLS SER?

Jo vull ser una mestre observadora, pacient, que dona cabuda a l’error i que el veu com a un procés més de l’aprenentatge, que s’adapta al nivell evolutiu de cada infant i que té en conta e integra de forma positiva tota la diversitat que podem trobar dins l’aula o l’escola. Una mestra organitzada i a la vegada que doni cabuda a la improvisació o espontaneïtat dels nens, ràpida per poder captar i utilitzar moments o situacions que puguin proporcionar aprenentatges en els infants. Una mestra reflexiva, m’agradaria treballar molt els valors humans,la cooperació i el respecte entre els iguals. Crec que el millor tresor que tenim els essers humans és que som animals racionals, però això no serveix de res si no tenim valors que ens facin raonar i actuar de forma correcta, educada, actuar en conseqüència als nostres pensaments, per això és tan important educar i formar a persones crítiques, amb personalitat i capacitat de decidir i raonar de la forma més correcta i solidaria possible. També m’agradaria tenir molt present el medi ambient, integrar-lo en l‘aprenentatge, ja que penso que per que es preservi hem d’educar a les futures generacions i fer-les conscients del canvi que la terra està sofrint. M’agradaria utilitzar les noves tecnologies, ja que si sabem utilitzar les eines tecnològiques més adients segons els interessos i nivell evolutiu dels infants, podem fomentar de forma molt positiva l’aprenentatge dels infants d’una forma lúdica i diferent. Mai he vist las TIC com a única eina per l’aprenentatge, però si que les veig com una eina adient per a treballar des de la motivació dels infants, ràpida i efectiva per a molts d’àmbits (fer recerca, donar-nos a conèixer,utilitzar jocs interactius, enviar emails etc.). En definitiva m’agradaria proporcionar als infants tots els recursos i valors positius, donar-los suport, afectivitat i sentit crític a tot el que succeeix a l’aula. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com? En alguns aspectes ha evolucionat i en altres no. Els aspectes que no han evolucionat son els més interns, els que sempre m’han marcat i els que m’han demostrat la meva vocació; saber que per fer una millor societat hem de començar per els més petits, per “les espongetes llestes i precioses que sempre diuen la veritat del que veuen i pensen”, sabia que volia una feina sense aparences, sincera i profunda, que em fes sentir-me viva, útil i que fos humana i gratificant. Amb tot això era obi que la meva feina ideal era la docència, sempre he volgut ser mestre, sempre he volgut justícia, però el dret no és per a mi. Jo només vull que els nens siguin feliços i que el món sigui millor per a ells i per les futures generacions i sempre he pensat que amb la implicació i formació continua ho aconseguiria. Penso que he evolucionat en quant a coneixements teòrics, aplicables i necessaris en l’educació. Coneixements sobre competències com les matemàtiques, la lectoescritura, la psicomotricitat, tòries psicològiques per modificar o reconduir conductes. He adquirit un coneixement ampli de totes les competències, com marcar-nos objectius adequats i els quals puguin ser assolits per els nens. He après com és pot treballar de forma organitzada i coherent, com organitzar una classe per fomentar el treball i el benestar, com fer d’aquesta un lloc acollidor i que propici aprenentatges. Però malgrat a la carrera he après i me queda moltíssim per aprendre, el cicle superior em va marcar de per vida i malgrat molta gent diu que he perdut dos anys, penso que no es cert, els he guanyat. En el moment que el vaig fer vaig guanyar coneixement, experiència i sobretot vocació i professionalitat, ja que ens remarcaven cada dia d’importància d’una vocació sincera, ens deien que havia moltes professions, professions en las que no treballaríem amb persones i per tant si ens equivocàvem no faríem el mateix mal a terceres persones. Varen fer que fóssim conscients de que realment volíem ser docents mitjançant reflexions, dinàmiques i situacions pràctiques que sempre recordaré, va ser un aprenentatge significatiu.

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:
1. Organitzar situacions d’aprenentatge
Facilitats per:
 Treballar a partir de les representacions dels alumnes.
 Implicar a els alumnes en activitats de investigació, en projectes de coneixement.

Dificultats per:
Construir i planificar dispositius i seqüències didàctiques.

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
Facilitats per:
 Concebre i fer front a situacions- problema ajustades al nivell i a les possibilitats dels alumnes. Establir vincles amb les teories que sostenen les activitats d’aprenentatge.

Dificultats per:
 Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió.
Adquirir una visió longitudinal dels objectius de l’ensenyança.

  3. Elaborar dispositius de diferenciació
Facilitat per:
Practicar un reforçament, treballar amb alumnes amb grans dificultats.
Desenvolupar la cooperació entre alumnes i certes formes simples d’ensenyança mútua.

Dificultats per:
 Compartimentar, ampliar la gestió de la classe a un espai més ampli.

4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Facilitats per:
Fomentar el desig d’aprendre, explicitar la seva relació amb el coneixement, el sentit del treball escolar, i desenvolupar la capacitat d’autoavaluació del alumnat.
Intruir i fer funcionar un consell d’alumnes i negociar amb ells varies regles i d’acords.

Dificultats per:
Afavorir la definició d’un projecte personal de l’alumne.

5. Treballar en equip
Facilitats per:
Afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes profesionals.
Fer front a crisis o conflictes entre persones.

Dificultats per:
Impulsar un grup de treball, dirigir reunions.
Elaborar un projecte d’equip, de representacions comunes.

6. Participar en la gestió de l’escola
Facilitats per:
 Organitzar i fer evolucionar, en el mateix centre, la participació dels alumnes.
Administrar els recursos del centre.

Dificultats per:
Elaborar,negociar un projecte institucional.
 Coordinar, fomentar una escola amb tots els components (extraescolar, del barri, associacions de pares,professors, de llengua y cultura d’origen).

7. Informar i implicar als pares
Facilitats per:
 Afavorir reunions.
Dirigir les reunions.

Dificultats per:
Implicar a els pares e la valoració de la construcció dels coneixements.

8. Emprar les tecnologies de la informació.
Facilitats per:
Utilitzar els instruments multimèdia en l’ensenyança.
 Comunicar-se a distancia de forma telemàtica.

Dificultats per:
Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius de els dominis d’ensenyança.

 9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
Aquest punt és un dels més importants, per no dir el que més, per a mi. Sempre l’hi he donat molta importància al respecte i al comportament, crec que és el pilar de l’educació sense assolir aquesta “competència” no es pot avançar en cap aprenentatge. La dificultat que hi trobo en aquest punt és donar la resposta més adient a cada conflicte o succeïment que ocorri de forma imprevista.

10. Organitzar la pròpia formació continua
Facilitats per:
Implicar-se en les feines a nivell general de l’ensenyança o del sistema educatiu.
Acceptar i participar en la formació dels companys.

Dificultats per:
Negociar un projecte de formació comú amb es companys (equip, escola, ret).
Establir un control de competències i un programa personal de formació continua propis.

Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure.

En alguns aspectes ha evolucionat i en altres no. Els aspectes que no han evolucionat son els més interns, els que sempre m’han marcat i els que m’han demostrat la meva vocació; saber que per fer una millor societat hem de començar per els més petits, per “les espongetes llestes i precioses que sempre diuen la veritat del que veuen i pensen”, sabia que volia una feina sense aparences, sincera i profunda, que em fes sentir-me viva, útil i que fos humana i gratificant. Amb tot això era obi que la meva feina ideal era la docència, sempre he volgut ser mestre, sempre he volgut justícia, però el dret no és per a mi. Jo només vull que els nens siguin feliços i que el món sigui millor per a ells i per les futures generacions i sempre he pensat que amb la implicació i formació continua ho aconseguiria. Penso que he evolucionat en quant a coneixements teòrics, aplicables i necessaris en l’educació. Coneixements sobre competències com les matemàtiques, la lectoescritura, la psicomotricitat, tòries psicològiques per modificar o reconduir conductes. He adquirit un coneixement ampli de totes les competències, com marcar-nos objectius adequats i els quals puguin ser assolits per els nens. He après com és pot treballar de forma organitzada i coherent, com organitzar una classe per fomentar el treball i el benestar, com fer d’aquesta un lloc acollidor i que propici aprenentatges. Però malgrat a la carrera he après i me queda moltíssim per aprendre, el cicle superior em va marcar de per vida i malgrat molta gent diu que he perdut dos anys, penso que no es cert, els he guanyat. En el moment que el vaig fer vaig guanyar coneixement, experiència i sobretot vocació i professionalitat, ja que ens remarcaven cada dia d’importància d’una vocació sincera, ens deien que havia moltes professions, professions en las que no treballaríem amb persones i per tant si ens equivocàvem no faríem el mateix mal a terceres persones. Varen fer que fóssim conscients de que realment volíem ser docents mitjançant reflexions, dinàmiques i situacions pràctiques que sempre recordaré, va ser un aprenentatge significatiu.

ÉS DIFERENT EL PERFIL D’UN MESTRE DE L’ETAPA 0-3 QUE D’UN DE L’ETAPA 3-6?

Jo crec que no ha de ser diferent, ja que si un mestre estima la seva professió, te vocació i escull l’especialització d’infantil ha de tenir els suficients recursos per adaptar-se a les dos etapes. Ha de sabre donar resposta a les necessitats dels infants independentment de la seva edat. En el tram de 0 a 6 és necessària la comunicació i la relació directa amb la família i potenciar l’autonomia segons la seva maduresa. És obi que els continguts a treballar i els objectius que ens marquem a l’hora de fer activitats no tenen res a veure i que per tant la vida a l’aula és totalment diferent. La manera de fer del mestre també és diferent perquè no ha de realitzar les mateixes tasques, però crec que les actituds i aptituds han de ser les mateixes. Mestres observadors, tendres, que saben donar resposta als infants, que els estimulen, que els hi donen suport i recolzament, que tenen un paper de guia i que potencien els aprenentatges. Per desgràcia ens trobem amb molts de mestres que no volen o no és senten capaços de estar amb un grup de nadons o en una escoleta. Després de reflexionar sobre això penso que aquest mestres es perden moltíssim ja que a aquesta professió es molt important la pràctica, l’experiència i malgrat molts pensin que no és tan gratificant estar amb els més petits o amb els grans s’equivoquen, proporciona un gran aprenentatge professional el fet de poder tenir alumnes de totes les edats, ajuda a entendre millor el seu desenvolupament maduratiu, la progressió que realitzen i els canvis és donen en les diverses etapes, en definitiva ajuda a conèixer millor a els infants i a nosaltres professionalment.