COM ES DONA L’APRENENTATGE EN ELS DOCENTS? I EN ELS ALUMNES?

Que complicat és veure el procés i que fàcil es mirar enrere i veure tot el recorregut. Penso que quan no notem gaire el procés  és una molt bona senyal, això significa que es dona de forma natural, notem canvis, però canvis que es donen d’una manera escalonada, que no suposen un sobre esforç desorbitat. Quan si notem aquest atabalament es quan no estem realitzant un aprenentatge significatiu, quan no ens donen temps a assimilar, a pair el bombardeig de informació per memoritzar...això és aprendre?NO!. Mitjançant les múltiples investigacions que han realitzat teòrics de l’educació com Piaget, Vigotsky, Decroli, Montesori etc. Podem sabre que per que es doni un aprenentatge de qualitat, per poder assimilar els conceptes de tal forma que quedin emmagatzemats a la nostra caixeta per utilitzar-los en el moment que ens calgui s’ha de donar un procés molt més enriquidor que la memorització, un procés en el qual el subjecte té les ferramentes necessàries per aprendre (motivació, materials...) així com temps per entendre, assimilar i interioritzar o acomodar.

Tant petits com grans tenim el mateix procés, lògicament cadascú al seu nivell i amb conceptes, motivacions i materials diferents per fer-ho. Per poder reutilitzar l’aprenentatge en qüestió seguim el mateix procés mental i malgrat es molt frustrant moltes vegades no és predica amb l’exemple, en moltes assignatures no aprenem de forma significativa, memoritzem! I malgrat penso que memoritzar està força bé per exercitar la ment no ho és per adquirir aprenentatges que haurem d’utilitzar durant tota la nostra vida professional. 

Com a mestres ens reciclarem, investigarem i donarem cabuda a l’error però sempre reflexionant i avaluant totes les nostres tasques, totes les nostres accions, processos actitudinals, maneres de fer que moltes vegades ens encasellen i condicionen...vet aquí la necessitat de reciclar-se, d’investigar, de proposar canvis si calen, de fer propostes per millorar, per anar creixent professionalment, per realitzar bones tasques per ser crític i no parar de innovar i reflexionar sobre la nostra tasca docent.

Sempre he pensat que el cervell és l’òrgan més complexa, no l’hem de deixar atrofiat com quan ens neguem a fer esport i ens decantem per el sedentarisme,avui impera el sedentarisme físic i mental i hem de lluitar per mantenir-lo actiu, per promoure l’activitat mental que farà créixer i evolucionar, tant a nosaltres com a els infants, d’una forma més productiva i sana.

“El fet mateix de l’educació condiciona i limita la llibertat perquè l’educació no és res més que una reacció contra l’esclavitud dels capricis, un esforç en nosaltres per tal de convertir els actes de l’instint en actes de reflexió, l’espontaneïtat inconscient en moviment conscient, l’impuls cec en acte de raó. La llibertat és una conquesta a què l’home arriba per mitjà de l’educació i la cultura. Això és el que s’ha de comprendre.”

Textos pedagògics/Rosa Sensat/Vers l’escola nova/Eumo Editorial/Desembre 1996.