Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure.

En alguns aspectes ha evolucionat i en altres no. Els aspectes que no han evolucionat son els més interns, els que sempre m’han marcat i els que m’han demostrat la meva vocació; saber que per fer una millor societat hem de començar per els més petits, per “les espongetes llestes i precioses que sempre diuen la veritat del que veuen i pensen”, sabia que volia una feina sense aparences, sincera i profunda, que em fes sentir-me viva, útil i que fos humana i gratificant. Amb tot això era obi que la meva feina ideal era la docència, sempre he volgut ser mestre, sempre he volgut justícia, però el dret no és per a mi. Jo només vull que els nens siguin feliços i que el món sigui millor per a ells i per les futures generacions i sempre he pensat que amb la implicació i formació continua ho aconseguiria. Penso que he evolucionat en quant a coneixements teòrics, aplicables i necessaris en l’educació. Coneixements sobre competències com les matemàtiques, la lectoescritura, la psicomotricitat, tòries psicològiques per modificar o reconduir conductes. He adquirit un coneixement ampli de totes les competències, com marcar-nos objectius adequats i els quals puguin ser assolits per els nens. He après com és pot treballar de forma organitzada i coherent, com organitzar una classe per fomentar el treball i el benestar, com fer d’aquesta un lloc acollidor i que propici aprenentatges. Però malgrat a la carrera he après i me queda moltíssim per aprendre, el cicle superior em va marcar de per vida i malgrat molta gent diu que he perdut dos anys, penso que no es cert, els he guanyat. En el moment que el vaig fer vaig guanyar coneixement, experiència i sobretot vocació i professionalitat, ja que ens remarcaven cada dia d’importància d’una vocació sincera, ens deien que havia moltes professions, professions en las que no treballaríem amb persones i per tant si ens equivocàvem no faríem el mateix mal a terceres persones. Varen fer que fóssim conscients de que realment volíem ser docents mitjançant reflexions, dinàmiques i situacions pràctiques que sempre recordaré, va ser un aprenentatge significatiu.