QUIN TIPUS DE MESTRE VOLS SER?

Jo vull ser una mestre observadora, pacient, que dona cabuda a l’error i que el veu com a un procés més de l’aprenentatge, que s’adapta al nivell evolutiu de cada infant i que té en conta e integra de forma positiva tota la diversitat que podem trobar dins l’aula o l’escola. Una mestra organitzada i a la vegada que doni cabuda a la improvisació o espontaneïtat dels nens, ràpida per poder captar i utilitzar moments o situacions que puguin proporcionar aprenentatges en els infants. Una mestra reflexiva, m’agradaria treballar molt els valors humans,la cooperació i el respecte entre els iguals. Crec que el millor tresor que tenim els essers humans és que som animals racionals, però això no serveix de res si no tenim valors que ens facin raonar i actuar de forma correcta, educada, actuar en conseqüència als nostres pensaments, per això és tan important educar i formar a persones crítiques, amb personalitat i capacitat de decidir i raonar de la forma més correcta i solidaria possible. També m’agradaria tenir molt present el medi ambient, integrar-lo en l‘aprenentatge, ja que penso que per que es preservi hem d’educar a les futures generacions i fer-les conscients del canvi que la terra està sofrint. M’agradaria utilitzar les noves tecnologies, ja que si sabem utilitzar les eines tecnològiques més adients segons els interessos i nivell evolutiu dels infants, podem fomentar de forma molt positiva l’aprenentatge dels infants d’una forma lúdica i diferent. Mai he vist las TIC com a única eina per l’aprenentatge, però si que les veig com una eina adient per a treballar des de la motivació dels infants, ràpida i efectiva per a molts d’àmbits (fer recerca, donar-nos a conèixer,utilitzar jocs interactius, enviar emails etc.). En definitiva m’agradaria proporcionar als infants tots els recursos i valors positius, donar-los suport, afectivitat i sentit crític a tot el que succeeix a l’aula. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com? En alguns aspectes ha evolucionat i en altres no. Els aspectes que no han evolucionat son els més interns, els que sempre m’han marcat i els que m’han demostrat la meva vocació; saber que per fer una millor societat hem de començar per els més petits, per “les espongetes llestes i precioses que sempre diuen la veritat del que veuen i pensen”, sabia que volia una feina sense aparences, sincera i profunda, que em fes sentir-me viva, útil i que fos humana i gratificant. Amb tot això era obi que la meva feina ideal era la docència, sempre he volgut ser mestre, sempre he volgut justícia, però el dret no és per a mi. Jo només vull que els nens siguin feliços i que el món sigui millor per a ells i per les futures generacions i sempre he pensat que amb la implicació i formació continua ho aconseguiria. Penso que he evolucionat en quant a coneixements teòrics, aplicables i necessaris en l’educació. Coneixements sobre competències com les matemàtiques, la lectoescritura, la psicomotricitat, tòries psicològiques per modificar o reconduir conductes. He adquirit un coneixement ampli de totes les competències, com marcar-nos objectius adequats i els quals puguin ser assolits per els nens. He après com és pot treballar de forma organitzada i coherent, com organitzar una classe per fomentar el treball i el benestar, com fer d’aquesta un lloc acollidor i que propici aprenentatges. Però malgrat a la carrera he après i me queda moltíssim per aprendre, el cicle superior em va marcar de per vida i malgrat molta gent diu que he perdut dos anys, penso que no es cert, els he guanyat. En el moment que el vaig fer vaig guanyar coneixement, experiència i sobretot vocació i professionalitat, ja que ens remarcaven cada dia d’importància d’una vocació sincera, ens deien que havia moltes professions, professions en las que no treballaríem amb persones i per tant si ens equivocàvem no faríem el mateix mal a terceres persones. Varen fer que fóssim conscients de que realment volíem ser docents mitjançant reflexions, dinàmiques i situacions pràctiques que sempre recordaré, va ser un aprenentatge significatiu.