RESSENYA SOBRE EL ARTICLE LA VIDA DIARIA

TÍTOL PERSONAL

“El verdader aprenentatge és igual a experiències i llibertat d’acció”.
El joc espontani, les experiències, les oportunitats, la motivació i repetició per poder descobrir i per tant aprendre cada dia amb un somriure.

RESUM

Aquest article ens demostra, i ens fa veure mitjançant exemples de diferents situacions que és donen a molts moments de la vida dintre de l’escola, com els infants investiguen i gaudeixen, com moltes vegades fan un auto aprenentatge mitjançant l’auto exploració i mitjançant el essaig-error que és pot donar quan fan una activitat amb autonomia amb llibertat de decisió i moviment. Moltes vegades els adults quartem aquesta llibertat i interrompem la inquietud i aprenentatge natural que els hi pot provocar una certa situació als infants. El article explica un exemple molt clar a una classe on la mestra arriba disposada a treballar els animals i els nens es “despisten” amb una mosca i l’intenten caçar amb gran ímpetu, la reacció dels nens frustra en un primer moment a la mestra, però ràpidament aquesta reacciona veient en l’actitud dels infants una acció positiva i plena d’oportunitats per aprendre, fent que aquesta motivació natural dels infants desemboqui en altres temes com per exemple “com cacen els altres animals?”.
El article ens dona diferents exemples molt clars d’aprenentatge mitjançant l’actitud experimentadora i curiosa que tenen tots els infants de forma innata a diferents moments com als moments del menjar, on els nens es poden servir ells mateixos el menjar, treballant a l’hora diferents aspectes com l’autonomia, la lògica matemàtica, la motricitat, la coordinació, la capacitat crítica etc. Mitjançant el joc tant simbòlic com psicomotor, durant moments de treball on teníem qualque cosa programada per treballar que s’interromp per una altra molt més motivadora per a ells com és el cas de l’historia de la mosca o situacions fortuïtes com les que ocorren al llarg del dia a l’escola i els ajuda a descobrir noves coses com per exemple; la marca de cera a la pissarra no marxa, el pegament de barra no aferra metall, si tombem un cub amb líquid es pot derramar tot, si volem netejar amb una valleta humida sorra o fang es farà una pasta etc. Són situacions naturals i fortuïtes que els hi solen provocar un interès fervent i que desemboquen en un aprenentatge significatiu.

OPINIÓ SOBRE EL ATRICLE

“No podemos dejar de enamorarnos de la cotidiana pelea, del cotidiano derramarse la pintura, o de la cotidiana vida que, disfrazada de mosca que nos interrumpe la programación, y nos desprograma, desplanifica, desordena..., para bien del conocimiento y de los niños.” Mari Carmen Diez.

Aquest l’últim fragment de l’article en el que, al meu parèixer,l’autora sintetitza tot allò que exposa mitjançant exemples molt significatius i especifiquis per tal de donar a entendre com en lo quotidià, en l’espontaneïtat dels infants i de les seves accions es troba el vertader aprenentatge, la investigació autònoma i motivadora que els hi proporciona reptes i conflictes mentals que per si mateixos poden desenvolupar. L’autora dona a entendre amb molta certesa com els adults infinitats de vegades interrompem la seva lliure acció per dir o fer la nostra, tallar el interès dels “petits investigadors” per poder complir la programació, per explicar aquest fet tan corrent a les escoles fa un símil entre el mestre i el director d’orquestra, molt encertat, ja que moltes vegades ens empenyem erròniament en portat “la batuta”.
Em sembla molt tendre, digne d’admirar com narra i exposa accions tan quotidianes que per els ulls de molts adults passen inadvertides, accions narrades amb tanta cura i detall que són fàcils d’imaginar i comprendre lo meravellós que és tenir la capacitat d’observar i sabre tenir un fil conductor en cada moment, sabre integrar i extreure el suc necessari de aquestes accions naturals que per els infants esdevenen com nous i sorprenents aprenentatges. Els infants necessiten mestres que puguen acompanyar-los, guiar-los i motivar-los en aquest aprenentatge del dia a dia, els mestres que no troben emoció en els sorprenents i imprevisibles ulls dels petits fan que la infantessa i la il•lusió per els descobriments se minvi com quan condemnen a una persona per un delicte que no ha comés.