UNA BONA PRÀCTICA EDUCATIVA A L'ESCOLA BRESSOL

Durant l’últim seminari varem estar reflexionant sobre les diferents pràctiques educatives que havíem vist al centre on fèiem pràctiques, en concret varem parlar de una bona pràctica, la que més ens havia impactat positivament. Jo vaig explicar una que vaig anomenar “Celebracions amb els que més estimem”, la bona pràctica consistia en realitzar conjuntament ,amb tots els membres familiars dels nens/es que volguessin col•laborar , les disfresses, planificació d’actuacions,decoracions, menjars etc. de cada una de les celebracions que es realitzaven. És feia per a celebracions com,Carnestoltes, l’entrada d’estacions, Nadal, festa de cloenda de curs etc. A classe ho treballaven amb antelació per tal de poder motivar i il•lusionar als infants, després informaven i parlaven amb les famílies per tal d’acordar un dia de trobada per la tarda i sempre se lis recordava que era totalment voluntari. Malgrat se lis recordava que no estaven obligats a venir, gairebé sempre assistien amb molta il•lusió. Aquests fet em sobtava, ja que al cicle sempre ens deien que el treball amb les famílies era molt complicat, que no era senzill que accedissin a venir quan ho proposaven i que moltes vegades, sobretot a l’escola bressol, ens trobaríem amb negatives per part dels progenitors. Penso que la reacció dels pares te molt a veure la forma de encaminar i parlar sobre les propostes, les motivacions que puguem transmetre sempre tindran una resposta i aquesta pot ser positiva o negativa depenent de la situació i el context.

Aquesta pràctica per a mi és bona, ja que es podia veure no només en el resultat que era la festa, sempre magnífiques i plenes d’alegria, sinó en el transcurs de les preparacions. Suposo que si els nens veuen que els seus essers més estimats estan immersos en projectes per a ells, els veuen parlant o rient amb persones de referència per a ells com són els educadors o com es troben a un espai tan seu com és l’escola, tot es molt més natural i significatiu per a ells.

Normalment es preparaven els “tallers” amb els pares una vegada cada dos setmanes i malgrat la primera sessió es feia a la classe del nen/a en qüestió, les següents es feien a la sala d’usos múltiples o al hall. Primer les educadores organitzaven els materials, quan arribaven els pares es parlava del que podríem preparar aquell dia i després cadascú feia el que li venia més de gust. Recordo com els nens preparaven material amb els pares o jugaven a la sala de psicomotricitat que es podia observar des de el menjador i a un pati interior que s’observava des de el hall principal.

A aquests tipus d’activitats participava tot el centre i els objectius eren principalment:

 Aprendre a treballar en equip, fomentar la cooperació.
 Potenciar la creativitat.
 Perdre la vergonya i gaudir amb grans i iguals.
 Implicar a la família en l’escola de forma natural.

És treballaven àrees com el coneixement d’un mateix i de l’entorn, així com la del llenguatge.

Quan estava contant a classe aquesta experiència em va venir al cap la teoria del desenvolupament d’en Bronfrenbrenner . El desenvolupament l'entén com un canvi continu que es realitza durant tot el cicle vital. D'aquesta manera, la persona percep el seu ambient i s'hi relaciona. Per explicar això, Bronfenbrenner proposa una perspectiva ecològica del desenvolupament de la conducta humana. Aquesta entén l'ambient ecològic com un conjunt d'estructures en sèrie i diferenciades en diversos nivells. Així, cadascun d'aquests és inclusiu respecte els altres. Bronfenbrenner denomina aquests nivells : microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. Per tant, Urie Bronfenbrenner utilitza un mètode anomenat "Teoria ecològica de sistemes". Aquest consisteix bàsicament en realitzar un model sobre la realitat social de les persones, les quals estan formades per diversos sistemes amb diferents nivells que es relacionen i s'influeixen entre ells.
El fet de que cada nivell tingui una relació sana i coherent farà que l’esser humà es senti més segur i pugui avançar i desenvolupar-se de forma positiva.